L'Albatros

L'Albatros s'acomiada i marxa cap a l'est. Cap un sol llevant - Jean Robur. Hell or High Water - William Elliot Whitmore

2009-06-14T00:05:00.001+02:00

Amics, bloggers, visitants ocasionals i demés que rondeu per la xarxa i voltants, m'acomiado. Ha sigut una interessant i alliçonadora estada, però ara me'n vaig. Com dirien a Ses Illes no passeu pena, marxar, morir o abandonar no és quelcom d'extraordinari, sinó el que tothom fa. El que és insà és voler-se aferrar-se a les coses costi el que costi, i veure només la pròpia visió i no la de l'altre. Podeu treure els links i qualsevol referència a mi o a la nau, encara hi estarà alguns dies el blog a la xarxa, fins que d'una manera silenciosa, tranquil·la, serena i anònima, tot el contingut d'aquest blog desapareixerà, com desapareixen les olors i les pudors en un dia de tramuntana. Us deso un poema i una cançó d’en William Elliot Whitmore, amb una lletra molt preclara. Gràcies a tots, per tot!

Cap un sol llevant

Suposo que això,
o és la vida o la mort,
o tot alhora

Ara una lleugera brisa
bufa els núvols,
foradats per l'aurora

Torno, torno,
però me'n vaig,
ja ho sabeu

La pell morta
és aliment,
llampega en la humitat

He escalat foses abissals,
ressaques furtives,
chemtrails de cotó de sucre

Una ruta a Centenys,
mercaderia d'en T.M.,
i un homenatge a un gat saltenc

El Telm i la Nora se'n van
pels prats celestials,
gràcies a un televisor i al Pinnacle - Premiere

Hi ha un camí trist
al caire d'un full de carta,
i els mons construïts ara són runa

Sords, Riudellots,
La Barceloneta, Can Serra,
i Sant Julià de Cabrera

Volen olibes
al vall de les fulles,
i Moribund és a la terra de les heures

En Jules Verne, en Rafael Masó, en Fernando Pessoa i en H.M.R.T.L.M.T.C.,
beuen absenta i ratafia,
i miren els bells divans al voltant de la lluna

Dies a Horta de Sant Joan, Foix,
Cee, Carrión de los Condes,
i el Delta de l'Ebre

Us deixo,
no en el llit de mort,
sinó des d'el pont de l'Albatros

Begueu,
i seguiu somiant...

La nau que ha portat el blog. Albatross - Fleetwood Mac

2009-06-10T19:40:00.000+02:00

Us deso una cançó molt adient i en homenatge a la nau que ha portat el blog per la xarxa, aquests darrers dos anys. “Com plàcid és el vol, plàcida és l'anada” - Chen Ruestes.

Shaker - Tulsa. Moviment perpetu

2009-06-09T10:54:00.003+02:00

Un bon grup de música independent americana, encara que a mi només m'agrada l'album "I Was Submerged". Espero que us transporti igual que a mi...

The Parting Glass - Clancy Brothers & Robbie O'Connell. Cançó tradicional escocesa - irlandesa de comiat

2009-06-07T21:07:00.008+02:00

Trobo a faltar aquí, una cançó semblant, potser perquè només podia sorgir a Irlanda o Escòcia. On al cantó d'una bona pinta de cervesa o d'un vas de whisky, s'entona una melodia de comiat, que té una mixtura molt difícil de reproduir en una cançó, que és tristesa, melangia, emoció continguda i un punt de serenor. Podeu agafar vosaltres també, la beguda que tingueu més a mà i escoltar aquesta tonada en silenci. Salut!

Love's ghost - Val Marshall. Cançons pel capvespre

2009-06-06T11:33:00.011+02:00

Recentment he descobert aquesta cantautora de Hull (Anglaterra), que transmet una estranya serenor, com els capvespres d'aquestes jornades: Vermells, melangiosos, el punt obert entre dos móns irreconciliables que es troben per un moment, junts...
Us deso la seva adreça en el MySpace:

www.myspace.com/valeriemarshall

I aquí, en un tranquil concert:

Eurodiputats - Vol ser milionari?. Talk about the passion - Rem

2009-06-05T13:27:00.005+02:00

13.000 € (2.163.018 en pessetes), com diuen allà al cantó, "un chollo". Aquesta quantitat (tret de les dietes i d'altres insignificances) és la que cobren els nostres estimats eurodiputats, alguns només per escalfar la poltrona i dir quatre paraulotes. I mentre l'atur s'escampa per Europa, alguns diputats (en el cas de la Gran Bretanya) ho aprofiten i es rebenten les dietes en pornografia o en viatges de creuer. El que necessiten aquests paràsits és que anem a votar aquest diumenge i els hi donem una lliçó. I que la gent asocial (com en Berlusconi o en "Chumari" Aznar) vagin o a la presó o al manicomi. O que passin alguns dies al carrer com algunes persones que es mostren en aquest vídeo. Com veieu, els músics si que es mullen i denuncien les parides i les paranoies dels polítics.

REM Talk About the Passion
Cargado por Celtiemama. - Ver más clips de música, videos en HD!

Eleccions Europees 2009 - Fàstic dels polítics. Rockin' in the Free World - Neil Young

2009-06-04T20:36:00.007+02:00

Ho he de dir, em rebenta que cada any o quan toca tinguem de tenir un parell de setmanes d'un bombardeig de polítics sense treva. I si ho mirem d'una manera freda és hilarant. Algú ha vist a candidata pel PSC, que sembla que li hagin posat a dit, recorren sempre als tòpics i a les frases suades. El senyor Tremosa, amb aquesta cara de "pijoteres" insofrible, de que mai ha trepitjat una merda i tot i així sembla que tindrà una carrera reeixida com polític que no fot brot. I que dir del senyor Alejo (per mala sort, ahir va actuar al meu poble, ja sentia una pudor estranya, i no eren fems). El senyor Junqueres, que sembla que a cada discurs, estigui impartint una classe. I el candidat d'Iniciativa, que com ve sent habitual en les campanyes del seu partit, no hi va ni déu o enganxa als despistats que passaven per allà. Aniré a votar, però el meu vot no serà útil per tota aquesta colla d'aprofitats. I els hi dic jo, el capità d'aquesta nau: Mirin, els ciutadans n'estem fins el collons de les seves infules demagògiques. De que aniran vostès al Parlament Europeu a escalfar una cadira que ens costa molts de calers als ciutadans i el poc que els hi interessen els seus votants. El més patètic és el seu pas per les televisions, ni una engruna d'ànim ni d'esperança, respostes buides, reiteratives i que ja cansen, i ocupant part de la informació que ja no ens interessa. I per acabar-ho d'adobar, al final sempre nosaltres en tenim la culpa: Que ens abstenim, que no votem a qui toca i mil parides més de gent que es pensa que té responsabilitat i el que té és ànsia de poder i una visió despota-il·lustrada del que és la massa que els vota. Almenys tenim els músics que apart de mullar-se, denuncien, i que tenen molt més valor que tot el Parlament Europeu. El senyor Young per exemple, el mateix any que el règim totalitari de la Xina esclafava sense compassió la protesta pacifica dels estudiants i tots els cabrons polítics callaven, el vell Neil va posar el dit a la nafra. Que ho gaudiu i NO VOTEU ALS PARTITS MAJORITARIS!

It Don't Come Easy - Ringo Starr, George Harrison. Vida després dels Beatles

2009-06-03T17:02:00.007+02:00

És curiós, els primeres singles que varen sortir després que els Beatles és separessin varen ser aquest tema i l'archifamós "My Sweet Lord", que sortia en el disc en solitari d'en George Harrison. I tots dos temes amb polèmica. El tema d'en Harrison va ser demandat i al cap d'una dècada es va sentenciar que l'havia copiat. I aquest tema, el primer d'en Ringo en solitari, les males llengües diuen que no el va compondre ell, sinó que li va regalar en Harrison, perquè comences de manera reeixida la seva carrera. De fet va a nom de Harrison/Starkey. Vull que vosaltres em digueu que us sembla, quina és la que us sona més bé. Aquí teniu la del senyor Starr:

I aquí la d'en Harrison, com no, inclou el Hare Krisna a lletra:

Per últim, dir que aquesta cançó va aparèixer en un capítol dels Simpsons, que els Smithereens en van fer una versió antològica i va ser com la vaig conèixer. I Us deixo amb els dos protagonistes, en Ringo cantant i el George a la guitarra, en el concert per Bangla Desh, tocant el tema d'avui:

Soul Meets Body - Dead Cab for Cutie. Esmena per la música entelada

2009-06-02T12:15:00.014+02:00

La música independent es crea i és creada cada dia, per moltes, per milers de bandes amb una qualitat inqüestionable. I que van molt més enllà que la música comercial que es ven en la Mass Media. El que passa és que, com moltes coses en aquesta vida, per trobar, ja no dic, una cançó comercial, sinó una que valgui la pena, has d’escoltar tones i tones de música entelada, o sigui, la creació que fa servir l'autor per expressar el que sap i el que pensa, però que a la resta de mortals ens costa déu i ajuda submergir-nos, i moltes vegades, tirem la tovallola. Aquest és el cas dels Dead Cab for Cutie, banda en què no manca la qualitat, sinó que han fet pocs intents per superar la dicotomia entre el que ells fan i el que podria agradar, i no quedar-se per sempre més encasellats i encotillats en el reducte indie. Malgrat això, aquesta cançó amb una estructura més aviat peculiar, varen trencar amb els seus propis motlles.

This Corrosion - Lambchop. A la fosca de la praderia

2009-06-01T16:18:00.012+02:00

Aquí teniu la particular versió que fan els Lambchop del "This Corrosion" que ja vaig postejar fa uns mesos, aquí.. Que la gaudiu!

Homenatge a Leadbelly

2009-05-31T09:19:00.010+02:00

Ja a les acaballes d'aquest blog, vull retre homenatge a un cantautor que ha influït a molta música feta a la segona meitat del segle XX. Si en Robert Johnson ens va desar el seu punt de vista del blues i la seva manera de tocar la guitarra, en Leadbelly ha donat la seva herència musical a tot un reguitzell de bandes, solistes, cantants i grups de pop, blues, folk, rock, i un llarg etcètera. Per què veieu lo desapercebut que ha sigut en Leadbelly, us en faig un petit tast de gent que l'ha versionat.

Kisses Sweeter Than Wine - Theodore Bikel, Judy Collins

House of the Rising Sun - The Animals

Midnight Special - Creedence Clearwater Revival

Where Did You Sleep Last Night - Nirvana

Un nom - L'Ham de Foc. Fem créixer la llegenda...

2009-05-29T17:00:00.002+02:00

Malauradament avui m'he assabentat que els amics valencians fa temps que estan separats. Ha sigut com el pas d'un gegant invisible, i que la majoria idiotitzada no ha sabut correspondre a la grandesa de la seva música, només atenta als refregits i molta música insulsa, que no dic que no tingui que existir, sinó que és massa atenció se l'hi dedica. Us animo a sentir-los, eren màgics, i malgrat que ja no hi són, els seus dos components ja han tret nous projectes. Deixeu tot, escolteu-los i fem créixer la llegenda...

Saber - Unleash the Force Within You!. Lluita a mort en el bar

2009-05-28T21:31:00.007+02:00

Un dels anuncis amb més conya que circula per internet. Que el gaudiu. Es per majors de 18 anys.

I bet you look good on the dance floor - Arctic Monkeys. Pel bon camí

2009-05-25T22:52:00.007+02:00

Puc estar errat (però no m'importa, a fi de comptes, açò s'acabarà aviat), peró crec que aquesta banda si sap madurar i no fa errades tontes pot arribar molt lluny. I es nota que no són una banda encotillada o plena de complexos. Res d'això. Pulsió rock-pop-indie i tot el que voleu per amanir-ho, l'important és que cadascú vegi si el que està escoltant li transmet alguna cosa. En el cas d'aquesta jove banda i en opinió meva, van a tota màquina i pel bon camí.

It's Alright - Echo and the Bunnymen. 80's per sempre més

2009-05-24T20:36:00.006+02:00

Els Bunnymen, banda icona dels 80 i que apart de desercions i pèrdua d'algun membre, han fet el que és la ruïna de moltes bandes o sigui plantar-se en unes certes coordenades, peti qui peti. El que és extraordinari és que apart d'aconseguir congelar el temps i les cançons, n'han sortit indemnes i amb un cert èxit, això si, a les illes britàniques.

Al alba - Luis Eduardo Aute, Menaix a truà. Triangulacions gironines

2009-05-23T19:57:00.011+02:00

En més d'una ocasió, el senyor Luis Eduardo Aute ha dit que quan estava fent el servei militar a les casernes de Girona, va perdre el sentit del color i tot ho veia en blanc i gris. No m'estranya gens. Des d'uns anys ençà a Girona i voltants els dies de boira cada cop son menys, però jo si que recordo als anys 70 i 80, quan els dies de boira (i fred) eren més habituals, tenir la mateixa sensació, sobretot quan anava a l'escola, on les parets tenien el mateix color depriment gris que a les casernes. Ara ja no hi són, només queda un edifici militar i que em penso que l'han repintat amb un color una mica més viu. D'ell és aquesta cançó dedicada a les darreres víctimes del franquisme, i que foren afusellades al trencar el dia.
Uns anys més tard, els Menaix a truà (grup bastant anodí malgrat la suma dels seus components i de nom horrible, em fa recordar la banda aragonesa Puturrú de fuá) han fet una versió més que digna i equilibrada. Recordo quan estava treballant de transportista, que em vaig trobar al Toni Xuclà (un dels seus components) i em va preguntar pel Teatre de Salt. I això que li vaig indicar bé i amb tot tipus de detalls, l'amic va anar a la seva i va seguir sense girar i quasi estampant-se amb un camió al saltar-se un semàfor en vermell. Llàstima no haver tingut un mapa, encara que crec que no li hagués servit de massa. Us deixo amb la cançó, salutacions i que la disfruteu!

House At The End Of The World - The Smithereens. Blood and Roses - Boy Elliott y Amigos Imaginarios. The Smithereens s'acomiada de L'Albatros.

2009-05-22T19:35:00.008+02:00

Falten encara alguns dies perquè L'Albatros s'acomiadi, però aquí teniu als Smithereens amb una cançó molt adient per fer un adéu-siau i que pertany al darrer àlbum en estudi que va gravar la formació clàssica de la banda de New Jersey:

I com a curiositat, us deixo amb en Boy Elliott y Amigos Imaginarios que té de ser, a falta de més informació, la primera banda a l'estat espanyol que fa una versió de The Smithereens. Perquè en faci un grup de Catalunya suposo que encara tindran de passar mil anys. Que en gaudiu!

Blindness - The Fall. El règim del gran dictador, perquè ell ho val

2009-05-19T19:35:00.005+02:00

Gran el senyor Smith. En aquesta actuació al Jolls Holland deixa al senyor Plant (ex Led Zeppelin, i com heu vist ara es dedica fer classes de palmes) de pedra, aixafant els aplaudiments amb la seva piconadora de distorsió i assonàncies. I és que el vell Mark les ha vist de tots colors i ningú ha pogut amb ell, apart d'implantar un règim dictatorial dintre el seu grup The Fall. S'ha mogut sovint pels marges de la música pop, inclòs en algun període ha jugat amb l'èxit una mica més massiu, però la realitat és que ell és propietari del seu món i pot fer el que li rota.

Old Devils - William Elliott Whitmore . Plantar-se en el món amb la veu i la guitarra

2009-05-18T19:19:00.010+02:00

He de ser sincer, aquests darrers anys tinc debilitat manifesta pels cantautors americans de nova fornada, que sàviament han esquivat la crisi en què està sumida la industria musical i han tornat al principi. Com ho feien en Woody Guthrie, en Hank Williams, i en Bob Dylan, i és agafar una guitarra i la veu i plantar-se en el món. I amb la meva tornada us presento a un cantautor extraordinari que encara que ja fa temps que grava i toca en directe, aquest principi d'any ha sigut la seva desclosa definitiva. Veu potent, cops de bota "metronomenejant" l'espai, i els vells dimonis, exorcitzats.

Oda a la ratafia - Rafael Masó. Per aquests mesos i els que queden

2009-05-17T18:19:00.010+02:00

Hola de nou! He tornat abans del que em pensava a reprendre el vol de l'Albatros per la senzilla raó és que no duri massa aquest blog. Si, ho sé, en sóc de tremendista, però la sensació que tinc ara i avui és aquesta. I no crec que sigui una tornada serena, més aviat serà a batzegades, no us refieu de trobar un post cada dos dies com feia l'any passat. I si us ha semblat amargues aquestes paraules, almenys per un moment, alceu amb mi un got de ratafia i llegiu l'oda que li va dedicar l'arquitecte Rafael Masó, que ha acompanyat al blog, en aquests mesos d'absència.

Oda a la ratafia

Un cant de pura lloança
Un cant de pura gaubança
Vull cantar en aquest dia
En honor a la RATAFIA:

Ratafiat et fasciamus
Et consequatur llepamus.
Això ho va dir un sant molt vell
Que era molt net de clatell,
Però segons diu la història
Avui ja és dalt la glòria.

Mai no s’ha pogut trobar
Allà on el van batejar
Per això el seu nom no s’escriu
I ningú sap com es diu
Però se sap bé del cert
Que va viure en el desert.

Allí feu la ratafia
I amb ella es sostenia
Sense menjar res més
Només herbes i papers.

Després sortí per la terra
Ans de començar la guerra
I anà a predicar arreu
A tot el poble europeu,
L’asiàtic i l’africà
Sense deixar l’Oceania
On hi estigué trenta-un dies
Mai ningú se’n va oblidar
Perquè a tothom que hi trobava
Ja la recepta donava
D’aquest licor sens igual
Que mai a ningú fa mal.

Més la gent ja no aprecia
Allò bo de la ratafia
I per la mandra que té
D’anar llegint un paper
Ha perdut el formulari
En el qual es pot trobar-hi
La manera com es cria
Nostra excelsa ratafia.

Sols en un lloc poc comú,
La Masia de Can Bru,
Es conserva un pergamí
Que el vaig llegir abans d’ahir
Que explica amb tots els detalls
Com es fa amb bona harmonia
Un bocoi de ratafia;
I ara us recitaré
Tot el que diu el paper
Millor el pergamí
Que costa un xic de llegir
Perquè la lletra és molt vella
I a més a més un xica garrella:

“In nomine Patri et Filium
Et omnium Sanctum Spiritum,
Ut facerem ratafiam
In primum vintium diam;
Compram aqua ardentorum
De adrogueram veinorum
Et posavit nous tendrarum
Et totus ben barrejarum
Ut faciebatur calendas
Tut colatur remenandas
Et comprabitur de sucrorum
Quince unces et litrorum
Et canyella et clavel•larum,
Limonabitur limonam
Barrejandum per purronam,
Vinte die tut plegati
Cada dia remenati,
Et in solum et serenam
Quot tornabitur morenam
Et collabitur finalis
Per maneras usualis
Et testatus qualquis gotis
Et llepabitur bigotis.”

Heus aquí ben explicat
Amb llatí molt depurat
En que conta l’escriptura
Però que és la gran manera
De fer Ratafia Vera.
La més dolça i transparent
Que hi ha sota el firmament.
I que no ho dubti ningú
Que així la fan a Can Bru
Que per això és la més bona
Que es coneix en tot Girona
I encara per dir-ho millor
En tot el món, Sí Senyor!
Si hi ha algú que en vol dubtar
Bon punt li facin tastar
Ja veureu com de seguida
Dirà que això no és mentida.

Heus aquí doncs explicat
El per què la Ratafia
És el millor que aquí es cria
I ara ja em dispensaran
Si potser els he estat cansant
Però si he fet tanta d’olla
És que vull guanyar-me una ampolla.

L'Albatros atura motors. Torno, per acomiadar-me - Tony Montana. Here comes the flood - Peter Gabriel

2009-03-07T08:40:00.005+01:00

Bé amics, lectors i bloggers, l'Albatros estarà uns mesos inactiu. Us seguiré comentant, però la nau restarà aturada. No sóc amant de discursos i millor que parli la poesia i la música, que en saben més que jo, de com alimentar l'ànima i l'esperit. Per començar un poema del Tony Montana:

Torno, per acomiadar-me

Sóc,
dalt de la torre SAT-SUIS,
fumant Cohiba i amb un vas
d'aiguardent a la mà

Sobrevol en trànsit,
milers de vehicles
per la C-66,
el capvespre s'acoloreix dòcil

Aquí acabo,
ja m'està bé,
torno ara,
per acomiadar-me sense ressentiment

I ric,
com ho fan els bojos,
com a qui l'inunden d'afalacs,
o quan pesa massa l'ànima

No recordo haver nascut
però si haver mort,
la vida és això,
venir, anar

El sol es pon
rera el Rocacorba,
tot el que em restava
m'ho han llevat

I encara tinc temps,
abans que la nit
es faci més fosca,
per citar al vell Neil:
"Millor espurnar que llanguir"
"Millor espurnar que llanguir".

I un videoclip del vell Peter:

Salutacions, merci per tot i ens veiem aviat!

Back in NYC - Jeff Buckley. La versió més aspre

2009-03-04T21:18:00.007+01:00

Quan és parla d'en Jeff Buckley, a tothom i alhora els hi ve al cap la versió que va fer del "Hallelujah" d'en Leoanard Cohen. Però en Jeff ja ens posava en avís al "Grace" amb "Eternal Life" o en el seu segon i pòstum treball, on hi han temes que s'allunya totalment de la dolçor, com l'exemple que us poso avui, que és una versió de Genesis, del seu àlbum "The Lamb Lies Down on Broadway". Hi destaco la marea de distorsió, aquest baix repetitiu i polsant com una fresadora industrial i la veu eterna i torturada de l'amic Jeff.

Efecte Dòmino - U_MÄ. Com fer música sense estirabots i en català

2009-02-28T14:57:00.014+01:00

Posar aquest vídeo és quasi bé una obvietat, perquè segur que heu sentit la melodia en l'anunci de reciclatge de la Generalitat. Aquest duo format per en Pau Vallvé (també conegut com Estanislau Verdet) i la Maria Coma fan música íntima, electrònica i d'alta qualitat. Us recomano que escolteu el seu únic disc que han tret al mercat, perquè està omplert de petites joies. Música allunyada d'estirabots o pinso per la massa. U_MÄ és un producte automanufacturat que els passa la mà per la cara a la majoria histèrica que fan música a casa nostra.

Chicago - Sufjan Stevens. Una de les cançons definitves per una dècada sense nom

2009-02-24T16:36:00.007+01:00

Si els 80 foren de plenitud pel rock i el pop i els 90 de la destrucció nihilista i descomposició progressiva, aquesta dècada sembla que vol tornar a l'inici de tot, com en Dylan i els folksingers dels 40,50, i principis dels 60. Una guitarra i tota la força emocional en les lletres, i si s'escau, altres instruments, però no per fardar-ne, sinó com a recolzament total, no per marcar una diferencia amb la competència. Parlant de les lletres, ja no parlen d'acomplir grans ideals, arrasar-ho tot, o inventar-se himnes. No. Aquesta per exemple parla de com una mena de redempció, de reconèixer un i altre cop les equivocacions i sobretot deixar fluir. Ni milionaris abans dels 30 ni consumisme atroç. Només que passi la vida.

Anoharra, Arrahona, Banderas de Mayo - Poesia: Molt més i més enllà

2009-02-21T19:06:00.015+01:00

Avui us recomano uns quants blogs de poesia d'en Francesc Puigcarbó. Perquè és necessària. Perquè malgrat alguns caps grossos, diu molt més que les altres disciplines d'escriptura. Perquè no s'ha de ser rapsoda ni dir els versos de manera afectada o inflamada, ni tant sols recitar-la, amb que ho llegeixi la teva ment n’hi ha prou. Perquè malgrat no entenguis un borrall del que s'escriu, t'omple, t'anima a cercar. Aquí teniu les adreces:

Anoharra

Arrahona

Banderas de Mayo

Per acabar, agrair al Francesc Puigcarbó, que m'ha deixat penjar un poema cada diumenge, desde el novembre fins avui. Gracies Francesc!

Terra endins - Relk. Catalunya, terra de miratges?

2009-02-18T13:10:00.007+01:00

Poesia, lletres treballades i gens afectades, ni reivindicatives, ni falses, ni venudes. Posada en escena pulcra i artística. Tenir tots els trumfos i no donar en el clau? No hi ha explicació. Potser si que els Relk els hi falta una punta més comercial. Si. Però prefereixo a ells als dinosaures musicals de Catalunya que no tenen on caure morts i no entens com tinguin encara la barra de pujar a un escenari. No dic noms. Ni que en part també s'ho mereixin. Però hi ha coses que clamen al cel, una és tenir certa entitat i mestratge i l'altra, fer un atemptat al públic en forma de bombes d'avorriment. Potser a Catalunya no hem arribat encara, a una massa crítica de grups amb certa entitat alternativa i que encara tinguem d'aguantar anys i panys a bandes mortes-vivents que s'arrosseguen patèticament pel país.

Another way - Anorak. Electrònica doméstica

2009-02-16T15:43:00.011+01:00

Casualment vaig descobrir el seu primer àlbum (A Limited Time Only) en un racó de la biblioteca. Electrònics, atmosfèrics i hipnotitzants, un disc i el seu següent del tot recomanables. Aquí teniu el seu MySpace:

Anorak

I també us deso aquest seu primer clip:

Estampes d'Octubre

2009-02-14T10:10:00.009+01:00

Avui us deso una sort de fotografies que vaig fer l'any passat. Espero que us agradin.

Perseguint les ones

La solitud del fotògraf

Tres gràcies

Trencant

Petja

Trànsit tardoral

Les ribes del Ter

Vòrtex

Xoc de quàsars

Meditació de siamés i birmà (Nen i Pelut)

My Youngest Son Came Home Today - Lilac Sheer. No es pot oblidar!

2009-02-12T12:23:00.007+01:00

No sé si el que va passar ara farà un mes va servir de res, la gent protestava i el món era un clam contra el bombardeig indiscriminat de Gaza. Tinc l'esperança de que sí, que l'impunitat i l'acarnissament s'han acabat i que la movilització de la gent i de tot el planeta són el reflex de que l'injusticia ha començat la seva fi. Us deso una cançó sobre el conflicte d'Irlanda del nord, on l'odi i el dolor va perdurar durant molts anys, on parla de la mort heroica, però per la mare es dolor i tristesa. No podem oblidar! Salutacions!

Youth Against Fascism - Sonic Youth. Per...

2009-02-10T18:59:00.010+01:00

Per el PP, per l'alcalde de Boadilla del Monte, per L'Esperanza Aguirre, per la Rosa Diez, per a la gent de Ciutadants, per la trama d'espies, per l'Arcadi Espada, per el Federico Jimenez Losantos, per els convocants de la manifestació per el biligüisme a Galicia, per el Blas Piñar, per en Francisco Franco, per el Cesar Vidal que faci molts més llibres, per la trama de corrupció a Madrid, per en Francisco Camps, per el dinosaure Manuel Fraga, per UPyD, per a Casa Pepe, per en Miguel Ángel Rodriguez, per en Carlos Fabra, per el signants del manifest d'intel·lectuals, per l'Ana Botella, per Unió Valenciana i els blaveros, per en George Bush, per l'Albert Rivera, per l'Ángel Acebes, per en Benet XVI, per la Carmen Polo, per l'Eduardo Zaplana, per en Martinez "el Facha", per en Fernando Sabater, per la María Dolores Cospedal, per les estatues d'en Franquito que queden en peu, per l'Alejandro Lerroux i els lerrouxistes antics i moderns, per els Peones Negros, per els carrers dedicats al putos feixistes i a la gent que admiraven i que també li dedicaren un carrer, per en José María Aznar, per l'estat d'Israel que aplica al genocidi al poble palestí, per en Felip V i tots els seus maleïts descendents, per l'Albert Boadella, per la monarquia i els monarquics, per l'Eduardo Zaplana, per el Silvio Berlusconi, per en Jean-Marie Le Pen, per en Fernando Vizcaíno Casas, per l'Eugeni d'Ors "Xenius", per...

Sonic Youth - Youth Against Fascism
Cargado por Sonic-Youth

Ordinary Day - Curiosity Killed the Cat. Pop - Soul dels 80's pels hereus del segle XXI

2009-02-08T10:31:00.009+01:00

En són curioses les revingudes de la música popular. A mitjans dels anys 80 i amb una pel·lícula que es deia "Absolute Beginners" com a catalitzador, varen sorgir a la Gran Bretanya una pila de grups que reivindicaven el soul dels 60: The Style Council, Simple Red, Carmel, Housemartins, Swing Out Sister i un llarg etcètera. Y que actualment alguns cantants en són hereus/hereves, com l'Amy Winehouse o la Duffy. Els Curiosity tingueren una curta carrera, però ens deixaren videoclips impagables com aquest.

Entrevisa a Alex de la Iglesia. Claretat, mitomania i promoció

2009-02-06T15:03:00.008+01:00

Per sort, aquí els entrevistadors no la caguen massa (tot i això, el capullo d'entrevistador es veu que no té "pajolera idea" i es remunta des de el primer curt de l'entrevistat). Com podreu veure, l'Alex es l'antítesi del senyor Albert Serra, on les respostes són clares i de promoció, però almenys no estàn plenes de vanitat i fatxenderia.

Hereus d'en Robur (Segona part)

2009-01-31T19:58:00.012+01:00

Doncs encara que duri poc, aquest clip ha estat coent-se durant uns quants mesos. I és la darrer capítol al no tenir més material aeronàutic per barrejar. He posat als Hüsker Dü com a fons, amb una bonica i explaidora melodia, que espero que us relaxi o us faci perdre els nervis.

Hyperactive - Thomas Dolby. Sintetitzadors Casio al divan

2009-01-29T18:30:00.008+01:00

És impossible que aquest video-clip s'hagués en l'actualitat, on abunden més els temes més transcendents i la tonteria més kitsch. En els 80 era diferent, es barrejaven molt més el que era còmic i el més profund. I la música d'en Thomas Dolby no deixa de ser més aviat anticomercial, on un marasme de sintetitzadors envaeix tota la cançó. Avui es prefereix anar la horterada més vomitiva i comercial abans de recórrer a experiments que potser eren intranscendents però plasmaven perfectament un temps i una època.

The Battle Of Evermore - Ann i Nancy Wilson. Passió zeppeliniana

2009-01-27T15:40:00.005+01:00

Com és nota que fan aquesta versió amb passió. Molt diferent a la realitzada pel Robert Plant i el Jimmy Page, on per fer els aguts varen contractar a una corista. Si, la noia arribava i els traspassava i tot, però sense emoció. Aquí es veu que no cal anar a l'estratosfera per fer bé una cançó sinó posar-hi el cor, com ho fan les germanes Wilson.

We will not go down (Song for Gaza) - Michael Heart. ...Si una cançó pot canviar el món

2009-01-25T11:49:00.003+01:00

Voldria ésser positiu i pensar que un dels efectes beneficiosos de la globalització, és que la impunitat i la barbàrie seran vigilades i contestades per els ciutadans del món, com mostren les imatges. I pot ser una cançó no canviarà el món, però almenys pot ser un primer pas perquè qui vulgui matar indiscriminadament s'ho pensi dos cops abans.

Stockholm Syndrome - Yo La Tengo. En James segresta a la resta

2009-01-23T22:56:00.006+01:00

És donen múltiples casos en el Rock, en que el baixista es el motor de la banda. Paul MacCartney, Mike Mills i el mateix James McNew de Yo la Tengo. De fet fins que no arribà ell, la banda seguia un camí erràtic. Aquesta cançó potser és de les millors del seu àlbum del 1997 "I Can Hear the Heart Beating as One". Que en gaudiu!

Entrevista a Albert Serra. Un món sense televisor

2009-01-21T10:24:00.006+01:00

El flamant guanyador dels premis Gaudí a la millor pel·lícula i al millor director ens introdueix amb calçador al seu món. Poden ser discutibles les seves paraules, però almenys és sincer i no ens afarta amb els habituals estereotips.

Dark Therapy - Echobelly. Una pètita flamarada en la foscor

2009-01-19T17:05:00.007+01:00

De la fornada del Brit-Pop hi hagueren grups acceptables, i d'altres totalment mediocres. Aquest és el cas dels Echobelly. Música que ja has escoltat en mil bandes abans i quant indagues per enèsima vegada, no trobes cap cançó que no s'escapi del típic refregit. Els deixes per inútils. El que passa es que, com a molts, em vaig quedar penjat d'aquesta cançó i del suggestiu videoclip, l'excepció que confirma la regla.

Més coulrofòbia!

2009-01-18T11:17:00.004+01:00

El mes d'abril passat, vaig dedicar un post a la fòbia als pallassos. L'Iker Jimenez tampoc ha tardat tant en fer-ne també un reportatge i debat a Cuatro Milenio.

Primera part

Segona part

Tercera part

Alemanya - Grècia. El partit de futbol definitiu?

2009-01-16T18:05:00.006+01:00

Increïble la claredat d'idees dels senyors de Monty Python. Com es pot fer humor intel·ligent i alhora amè, apart de saber una mica més dels filòsofs....Eureka!

El enigma sagrado, El secreto mortal de los Templarios. Fa quasi 25 anys

2009-01-12T22:14:00.007+01:00

Doncs ja fa quasi 25 anys arrel d'entrevistar a un del autors d'aquest llibre (corria l'any 1985, com passa el temps!) l'Àngel Casas, en el mític Àngel Casas Show, vaig decidir compar-me aquest llibre, verdader totxo, un maremàgnum de dades i de conspiracions que en la meva pobra ment hi va incidir, i d'altres gironins a qui els hi passat. En part aquest llibre va inspirar el famós Codi Da Vinci. I aquest dies he trobat a internet, part de la informació continguda en aquest llibre, i que un dels autors fa de conductor. De fet amplia una mica més (o ho lia una mica més), com vulgueu veure-ho. Sobretot pel títol del documental, que a part de bastant horrorós i equivoc, desorienta encara més als que hi accediu per primer cop.

1ªPart

2ªPart

3ªPart

4ªPart

5ªPart

6ªPart

7ªPart

8ªPart

9ªPart

10ªPart

11ªPart

12ª Part

Sufjan Stevens & Rosie Thomas - The One I Love. Fràgil com el cristall

2009-01-11T14:51:00.006+01:00

És curiosa la versatilitat d'alguns interprets en donar la volta a segons quines versions. I aquest és el cas. Un cançó poderosa amb un riff irrepetible com és aquest tema dels R.E.M., es converteix en un ens prim, intimista i tant fràgil que en alguns moments de la tornada s'arriba a trencar, com el cristall.

REW - Aquest curtmetratge ara és vostre

2009-01-04T00:48:00.010+01:00

Com moltes coses que m'han passat, tot el referent a "REW" ha seguit fil per randa tots els encerts i tots els entrebancs en que m'he vist immers sempre. I com passa amb les coses primerenques, hi han errors, petits i grans, però així es fa camí. Poder fer el curt i comptar amb un equip que es mereixeria tots el premis del món ha sigut la major fita. I dono gràcies: Al Joan, per la seva generositat, a la seva empenta, a les seves ganes per avançar quant estava derrotat, de trobar el camí i implicar-nos a tots, lligant totes les peces del que es una producció audiovisual. Al Pep, pel seu saber fer, a la seva visió a la càmera i fer-me ampliar mires, a la seva paciència i les hores patides amb una edició que es resistia. A la Montse, que tant important ha sigut recolzant la producció i fent feina rere la càmera, de vegades posant-nos els peus a terra i donant l'impuls definitiu que mouen les grans empreses. Al Ignasi per donar-me l'oportunitat d'aprendre com funciona el món de l'actuació, per les jornades maratonianes, per aguantar-me les exigències del guió i pel seu sentit comú a l'hora d'afrontar la gravació. A l'Anna, que malgrat fer un paper no massa extens, va saber complir amb nota i encantar-nos a tots amb la seva actuació. A l'Oriol, per la peça instrumental que obre el curtmetratge, com vaig dir en el seu moment, un tema totalment mixturat amb les imatges, i que no li podré agrair mai prou la seva col·laboració. I en darrer terme, a tots els altres que en major o menor mida, heu posat el vostre granet de sorra. Gràcies un altre cop, aquest curtmetratge és vostre.

Waiting - City and Colour. Tots esperem

2009-01-02T13:32:00.004+01:00

Un dels albums més impresionants del 2008 va ser el "Bring me your love" de City and color. Com ho es aquesta cançó, preclara i visionaria...

Gloria - U2. Per tornar a començar un any nou

2009-01-01T00:18:00.003+01:00

Com l'any passat, us deixo amb els U2, encara que no cantin al nou any, almenys ens prometen gloria, espero que també pau.

Pilgrimage - R.E.M. . En el principi...

2008-12-29T10:36:00.005+01:00

En aquest darrer post de l'any, us poso una de les cançons del primer àlbum dels R.E.M., Murmur. Com veureu, la qualitat del vídeo i del so no són massa bons, però m'agrada així. Tot el que és primerenc té aquest aire de brutícia, d'imperfeció, de caos, d'imatges que de seguida es fan velles i també, perquè no dir-ho, d'uns temps que no tornaran. Us podria haver posat una versió que ells en fan amb el so pulcre i amb les imatges cuidades, però malauradament, els actuals membres que són quasi bé els mateixos han perdut quasi tota la màgia. Espero que en gaudiu tant com jo. Salutacions i ens veiem l'any que ve.

Aigua de Vida (Bon Nadal) - Pat Condell (subtitulat en castellà)

2008-12-26T12:34:00.004+01:00

Fidel al seu estil i cervesa negra a la mà, en Pat ens felicita pel Nadal. Per desacralitzar l'odiosa festa...

Christmas Day - Jim White. Fa deu anys...

2008-12-25T00:05:00.000+01:00

...En Jim White va escriure aquesta cançó. Com considero el Nadal una festivitat odiosa, almenys celebro que el senyor White l'inspires aquesta cançó magnífica.

Round Midnight - Wes Montgomery. Jazz per una nit de desembre

2008-12-20T19:11:00.003+01:00

Res més acollidor que sentir els acords d'en Wes en una freda nit de desembre, com la d'avui. Que ho gaudiu!

Elyse - Mike Cavanaugh. Música pels dies tristos

2008-12-16T13:38:00.008+01:00

En dies com avui, que plou i el cel es d'un to cendra, s'escauen per escoltar a aquest jove cantautor de Massachusetts. Us deixo un enllaç si en voleu escoltar-ne més:

http://www.myspace.com/mikecavanaugh

i un videoclip casolà. Espero que us agradi.

Barça - Madrid, Llach, Catalunya

2008-12-12T15:19:00.002+01:00

--Demà arriba el Madrid enmig d'una ambient d'eufòria.
--Si perd, no passa res. Però el benefici social de guanyar el Madrid en un moment d'hecatombe política a Catalunya, on els estatuts s'ensorren, les tradicions no se saben on són i les esquerres es barallen en lloc de treballar per un independentisme de futur, és una aspirina de primera magnitud que necessitem.

Paraules textuals del senyor Llach publicades en el diari "El Periodico" hores abans que es disputi el partit entre el Barça i el Madrid. Anem a pams. A mí personalment no m'agrada el futbol, però el respecto. M'agraden algunes cançons d'en Llach, però tret d'això, evito sentir la seua veu afectada, però per suposat el respecto i molt. El que no pot ser es que es diguin bestieses a aquestes alçades de la pel·lícula. Què collons és això de: "una aspirina de primera magnitud que necessitem"? Estem malalts o no estem bé del terrat? Des de quant Catalunya està en mans d'uns jugadors de futbol o depèn d'un partit jugat on sigui?. Per favor, Sr. Llach. Catalunya és més gran que el Barça, que vostè i que jo. Els jugadors els importa una merda Catalunya, la llengua o vostè, els importa guanyar el partit i guanyar cales. Em rebenta que encara tinguem d'anar amb el lliri a la mà i fer aquestes proclames patriòtiques tant fora de lloc. Catalunya espero que mai estigui en mans d'un equip de futbol, d'un grup de música o d'unes paraules d'un polític. El que si que demanaria al Sr. Llach i tothom que em pugui llegir es respecte per qui no li agrada el futbol o no sigui del Barça, a fi de contes, tots vivim allà mateix.

Dempuei Tiesac - Tres a Cantar. Occitània quasi a capella

2008-12-11T16:33:00.007+01:00

Us deixo amb una altra formació d'en Arnaud Cance, que a part de Bric a Drac, té aquest trio a capella (quasi, es recolzen amb percusió). Aquesta proposta, encara que sencilla, té un toc poderós on la conjunció de veus esdevé màgica. És una llàstima que a casa nostra no tinguem res semblant (que jo recordi, només el trio De Calaix s'hi assemblen).

Dempuei Tiesac
Cargado por estofinada

Psicosi, els millors remakes

2008-12-08T16:38:00.006+01:00

Obviament no posaré el remake que va fer en Gus van Sant que no aporta res de nou, sinó que us deso una divertida selecció de l'escena de la dutxa. Que en gaudiu!

Impagable la perruca de la mare assessina i l'autocensura de la ganivetejada:

Estudia més!!!!

Curiosa forma de treure el tampax a la dutxa:

I per acabar, l'aigua freda pot ser com una ganivetada:

Crash - The Primitives. Una altra de les "one hit bands" dels 80

2008-12-05T16:51:00.008+01:00

Definitivament els 80 varen ser la dècada daurada de les "One hit bands" (com diu el seu nom, bandes que triumfaven amb un hit o single) que avui hi eren i demà no. Malauradament poques varen poguer sobreviure el seu propi éxit i moltes han estat condemnades a repetir fins la sacietat el seu hit o correr el perill de que una banda merdosa com El Canto del Loco et destrossi la teva cançó, com varen fer amb aquest inmortal tema.

Judici pel Quartet de les Açores. Whole Lotta' Yoko - The Dirty Mac feacturing Yoko Ono

2008-12-03T18:14:00.002+01:00

No m'agrada parlar de política però tampoc sóc d'aquells que s'abstenen perquè diuen no saber-ne. Tot és política, malauradament també es un ens viciat, malsà i que esclavitza als ciutadans. Bé, desprès d'aquesta lamentable intro, voldria que la gent se'n adones de l'escòria que ens governa. I vull posar com exemple a aquests quatre criminals, que tindrien d'estar al hotel "garjola". Una guerra inútil amb el cost de vides humanes, un país destrossat, un cost econòmic que ha enfonsat mig planeta, va el màxim responsable d'això i diu que no estaven preparats i que el seu servei secret es va errar. Molta gent de molts països es va alçar i va protestar per aturar aquesta guerra, ja ho saviem que tot el referent a armes de destrucció massiva era mentida des de el principi. No pot ser més clar de com uns governants tindrien de ser jutjats per malversar la confiança dipositada en ells. Jo diria encara més: Que el pròxim ex-president dels Estats Units d'Amèrica era un ninot mogut per entitats de poder reaccionaries. Només demanaria al president entrant que fes investigació, jutges i empresones als responsables d'un desgavell que ens ha conduit a una guerra. Al quartet nefast els hi dedico aquesta cançó:

The Hand Song - Nickel Creek. Sentit i sensibilitat

2008-12-01T13:02:00.005+01:00

Potser inclòs les imatges del video-clip desmereixen un xic la cançó (que són massa bucòliques pel meu gust), però la canço és excel·lent, ajusta al máxim el tema, que és mou entre la senzillesa i la claretat.

Lax 'n' Busto - Concerts per a menors de 16 anys. Les misèries de la música feta aquí

2008-11-27T18:45:00.012+01:00

Fa pocs dies que els Lax varen tocar a La Mirona i on només podien entrar menors de 16 anys i els adults que els acompanyessin. I un rotatiu de Girona afirmava que això era un acte de valentia. Doncs jo no ho veig per enlloc. Més aviat, i com es diu en el món de la música, s'han vengut, a la que m'oloro, a alguna subvenció del nostre govern. I sembla en això que encara governin els de Convergència, amb aquell paternalisme tant despreciable. I jo em pregunto: Són pallassos? Són animadors per a mainada? Són explicadors de rondalles que tenen de fer tonteries perquè es pensen que els nens tenen de viure entre l'humor i la felicitat? A mí el que em dol que la música feta aquí tingui aquest caire infantiloide, xuclador de subvencions, i amb un nivell tant baix. I voldria incidir en això en primer lloc a qui ha donat la subvenció (cosa que ho poso amb pinces perquè ho desconec), com volen que el català sigui atractiu per a la gent si només donen cales a la cultura quant es tracta d'infants i mentre, es té de pagar més car per llegir en català. Abarateixin la cultura i fent-la atractiva es quant es mereixedora d'atenció. I en segon lloc per els Lax. Jo voldria saber si els Metallica, Bruce Springsteen, Ramones, The Doors varen fer mai un concert com el que vareu fer l'altre dia a Salt? La resposta es no. I en tindrieu de pendre nota. Per vàries raons, jo destacaria, que la música no es tindria mai de restringir ni per edat, sexe, o tribu urbana i per altra banda, amb accions com aquesta, el rock i el pop fet en català tindrà d'anar llastrat amb aquestes bajanades, i potser el més greu, que la gent que t'escolta avui, demà no t'escoltarà perquè les cançons infantils les deixes quant et fas adult.

Avui arrenca el concurs de curtmetratges Julius 2008

2008-11-25T18:35:00.004+01:00

On tinc la sort de participar amb un curt. Us deixo un enllaç:

Julius 2008

Espero que ens veiem allà!

Tu Es Ma Came - Carla Bruni. Madame Sarkozy, la droga més dura

2008-11-24T14:17:00.003+01:00

Que dir d'aquesrta cançó i qui la canta? Doncs és el morbo portat a la màxima expressió. Poder i adicció, drogues i revolcades presidencials. I de fons aquest tema...bufff!

The Dolphin's Cry - Live. Rock (i Pop) gradiloquent per a tots els públics

2008-11-21T14:40:00.007+01:00

Potser ells són el darrer intent en que el rock i el pop es puguin fer amb un màxim denominador comú. I aquesta cançó, potser l'última gran junt a "Overcome" (en seu seguent album "V") en l'intent de que el rock aglutines a quanta més gent millor. Malauradament els seus àlbums recents els trobo insipids i sense cap guspira de genialitat.

Live - The Dolphin's Cry
Cargado por FabCure

A word to Islamofascists - Pat Condell (subtitulat en castellà). Brutal reflexió contra els fanàtics islàmics

2008-11-18T15:37:00.006+01:00

És del tot cert, que aquest senyor, apart d'una dicció molt bona i una fina ironia, sap abatre, qualsevol argument o idea que olori a religió, i per ser més concrets, a qualsevol de les tres grans religions monoteistes. El video que ve a continuació, es contundent, però sense els estirabots passats de rosca, que tant acostumats estem per aquí. El Pat, ni es posa vermell, ni crida, ni fa cares extranyes, de fet es molt hieràtic (en el sentit d'expressió) i sap molt bé com desgastar aquesta xacra que arrosseguem al planeta Terra i que es diu religió.

Memphis Egypt - The Mekons. Viatge alternatiu perquè tot segueixi igual

2008-11-14T16:37:00.005+01:00

En la frontera entre els anys 80 i 90 i sobretot a Amèrica, varen sorgir multitud de bandes que volien reescriure la música hereva del rock i del pop. Potser els més ben parats foren els REM, que feren un viatge exitós del rock alternatiu al pop intelectual per a grans estadis. Moltes bandes es varen quedar en el camí o segueixen però amb les forces molt minvades. Els Mekons es un d'aquests exemples, que amb intermitencies segueixen tocant.

Dies a l'hospital - Pau Llauder

2008-11-11T00:10:00.002+01:00

Advoco,
per la pau parada
damunt el llit

Esbandint la pell,
la brossa degota
sota la rampa

La pudor pròpia,
presa i salvaguardada,
en grans grams

Ompliu-me els dies
d'aèries tornes,
de bullits flocs

La màquina rovellada
per esgotats plans,
i el temps flameja clar i erminiat

Damunt meu
el pes de edifici,
que tornaré a carregar

Balustres en les meves cicatrius,
carn encoberta pel lli,
Torrents de blancall ompliran per sempre més...

Passadissos sense fi.

Dia de Difunts. Tornant al negre en un dia negre. Les tribulacions d'un retrat estripat - Chen Ruestes. Back to Black - Amy Winehouse

2008-11-02T12:28:00.005+01:00

Inclòs avui, un dia de pluja grisa, es fa acompanyar en la celebració del difunts. Primer us deso una poesia d'en Chen Ruestes, que potser no parla dels difunts, sino de la mala sort que anticipa la mort de les il·lusions

Les tribulacions d'un retrat estripat

Faig d'ignorant
que dóna consells,
i al obrir la boca
les oïdes esdevenen sordes

Rostres, camps,
lluminàries matineres
al ritme d'una orquestra de cambra,
m'enfonso en el llac
per saber de la seva fredor

Anys alerta
i avantatges establertes,
nits en el llindar,
però avui no dormiré

Cap a cent hectàrees
em vaig escampant,
el retrat vola
on el sol
s'eclipsa en el mar

I aquest video, no pot ser més escaient, un dia com avui...

The Last of the Mohicans, The Englishman Who Went Up a Hill But Came Down a Mountain, American Beauty - La banda sonora de les nostres vides

2008-10-08T11:07:00.006+02:00

Música que ens ha acompanyat durant aquests anys...

The Last of the Mohicans

The Englishman Who Went Up a Hill But Came Down a Mountain

American Beauty

Un altre pas, un altre video-clip. Woman King - Iron and Wine

2008-10-06T12:55:00.001+02:00

Per tornar a reentrar.

Dolça Terra Vallesana - Pel Broc Gros. Avui a la Jazz Cava de Vic

2008-10-03T00:07:00.005+02:00

So inconfusible, lletres ben treballades, i basculant entre el rock, la balada, el pop i el contry, avui a la Jazz Cava toquen (com jo els hi dic) els brocs. Us deixo aquesta divertida i alhora reivindicativa versió dels Lynird Skynird passada pel sedàs vallesenc. Gaudiu-la!

Poc a poc, torno. October - U2

2008-10-01T22:50:00.011+02:00

De mica en mica vaig tornant, encara estarè alguns dies amb intermitencies. Us deixo amb una cançó referent al mes que acabem d'estrenar.

Navegant per les ones herzianes

2008-09-29T22:24:00.008+02:00

Cada dilluns, podeu trobar la meva nau que aterra al programa Rock en Viu de Ràdio Taradell. Si ho voleu escoltar aqui us deso un ellaç:

Rock en Viu

I les meves primeres intervencions les podeu escoltar aquí:

El Pont de l'Albatros

Un parèntesi en l'aturada només per dir-vos que

2008-09-11T10:20:00.006+02:00

Avui, la meva nau fa un any que navega. Salutacions i us veig dintre d'uns dies. Jean Robur.

Aturada per uns dies. BRIC à DRAC a Crespin

2008-09-06T13:20:00.005+02:00

Us deixo per un dies que estarè enfeinat amb varis projectes que ja us dirè. I us deixo amb bona companyia d'una altre banda occitana, aquí en una actuació en directe. Salutacions i ens veiem!

BrickaDrac à Crespin(12)
Cargado por j_serguei

11 de Setembre. En aranès si us plau. Se Canta, L'Immortèla - Nadau

2008-09-01T20:57:00.016+02:00

Ja veig un altre cop, que en la Diada es tornarà a fer una partició que va inagurar el senyor Maragall, de que hi hagui gent que canti en català i castellà, en un acte que es fa a la Ciutadella, desprès de l'ofrena a en Casanoves. I perquè no es pot fer en aranès? No ho es una llengua que es parla a Catalunya també? L'aranès (variant de l'occità que es parla a la Val d'Aran) es parla a terres catalanes molt abans del castellà. Amb les terres de Llenguadoc Catalunya ha tingut un veinatge que sovint s'ha oblidat i valdria la pena recuperar, com a terra germana i territori on ha sigut també perseguida la seva llengua. Us deixo amb aquest grup de musica tradicional i molt coneguts a l'altra banda dels Pirineus, i el primer que toquen es l'himne nacional d'Occitània. Salut i que ho disfruteu!

Information Contraband - Money Mark. Filigranes orientals

2008-08-30T09:23:00.001+02:00

En sóc devot d'en Money Mark. Potser ara la seva carrera corre per aigues tèrboles i no tan reixides. Però segur que aviat es depenja amb una altra col·lecció de cançons memorables. Us deso aquesta genialitat (sonora i visual) del seu tercer àlbum.

Via con me - Paolo Conte. I el jazz acaba agradant

2008-08-28T11:22:00.005+02:00

Recordo de petit que quant sortia un quartet de jazz, no ho podia aguantar, ho odiava a mort. Inclòs recordo que va haver-hi un grup anglès de pop efímer que es deien Johnny Hates Jazz, o sigui que no era l'únic. Tot aixó va passar i actualment gaudeixo molt del jazz, si no és algún virtuós insufrible que et fa empassar mil notes. Us deixo amb aquest tema clàssic de jazz europeu.

Tears Dry on Their Own - Amy Winehouse. Ecos de la Motown i Genesis!!

2008-08-27T12:59:00.003+02:00

Sí, sí, ho dic sobretot per l'efecte de les baquestes que ja l'utilizaren en la canço que interpretaren en Marvin Gaye i la Tammi Terrell (Ain't no Mountain High Enough) i Genesis (The Serpent). Res un detallet, que sempre m'ha cridat la atenció. Malgrat aixó, la cançó de l'Amy es bona, aquí la teniu.

Road I Must Travel - The Nightwatchman (Tom Morello). La carretera i el que es deixa enrera

2008-08-25T22:49:00.004+02:00

Aquest any, si es té de referenciar per alguna cosa, es per la desclosa (sobretot als Estats Units) d'un munt de songwirters que guitarra en mà, electritzen arreu d'Amèrica i també a Europa. I com no, aixó comporta que s'hi afegeixin extranys companys de viatge, com el Tom Morello, o sigui, qui hi ha rera The Nightwatchman. Qui ho tenia de dir, que el creador dels riffs més demolidors del 90's, i part de la banda més contestataria de la dècada passada (Rage Against the Machine) es transformaria en un guitarrista acústic. Noguensmenys no ha perdut l'ideari combatiu, aixó si, amb una visió molt yanky, com mostra el video de la cançó.

La Trilogia de Midsland - Chen Ruestes

2008-08-22T08:01:00.004+02:00

A petició de l'amic palamosí, us deso aquesta tríada de poemes, en part autobiogràfics.

Variacions per postdata

Sóc culpable,
de les meves paraules,
de res serveixen
per confortar-me

Nely,
la barca s'enfonsa;
puja una boira negra
que des de el fons
t'engoleix, et reclama

Jo,
a la riba
resto impotent,
els meus crits es desfan
al caire de les onades

I si només fos un miratge?
o una fantasia macabra
escrita per una ment trastornada?
No.
No.

Obro els ulls
i m'apareixes glaçada,
mentre la infermera retira les cortines
de l'habitació blanca.

Elegia de Schylge

T'espero,
t'has anat.

Que puc demanar,
si no tinc res?
Que em queda per fer,
si la vida ja no té sentit?

Vull que em siguis present
entre bardisses i camps llaurats.
Em rius,
m'ets vaporosa.

Em creia,
que havies anat fins la sorra,
a jugar
enmig de la ratlla
que separa les ones.

Però el teu alé és fa fonedis.
Corro.
Crido.
Mentre les barques
recullen les xarxes.

Em desperto de nou,
amb la pluja que rega
els grisos turons de Frísia.

A les meves mans
el fang negre,
i les teves cendres,
cauen al terra,
amb mi,
amb mi.

El nostre Mar del Nord

Acullo,
aquest sensefi
d'escuma grisa
i de foc tornejat.

Les nostres aigües
(aviat oblidades),
són esquerdes
d'una casa
que ha deixat de ser nova.

Sona
un orgue entristit,
que cus
les teves cendres en el salnitre.

El plor és clar,
com la fredor
d'aquest onatge,
damunt la llosa i el sepulcre
voldria trobar-te de nou

Mil paraules de salvació,
però la meva inútil vida
no ha pogut fer res
per la teva.

Així el temps passi
i més gent vingui aquí
per al darrer adéu,
mentre contemplo
el nostre Mar del Nord.

Per Nely.

Spring - Fang (en directe des de el Mercat de Musica Viva de Vic). Primaveres Negres

2008-08-20T09:48:00.002+02:00

Fang o poder i no volguer. O volguer i no poder. Música sólida i obscura, com sol ser habitual de la música manofacturada al Pla de l'Estany. La veu increíble de la Mariona i les comparacions odioses amb la P.J. Harvey. Una bona arrancada amb els seus dos primers albums i caiguda en aigues tèrboles en el tercer i el quart. Primaveres negres entelant el canyís de l'Estanyol de la Cendra...

Sleeping Sickness (Nou Vídeo) - City and Colour. Disculpeu-me la repetició

2008-08-18T09:24:00.001+02:00

Sí, sí, ja ho sé, l'abril passat ja vaig publicar un vídeo-clip de la mateixa cançó, però es que encara el senyor Dallas no havia realitzat aquest vídeo i vaig tirar d'un fan que va ajuntar unes quantes imatges. Us el torno a penjar el tema per tres raons: Per ser una cançó exepcional, de les millors d'aquest any, perquè un nou vídeo sempre va bé de veure i per ser bastant curiós: La càmara està tota l'estona en angulació zenital. Disfruteu-la!

John Wayne - Los Enemigos. De Madrid al cel pasant per l'oest

2008-08-17T00:10:00.006+02:00

Si hi ha un grup integre i que es mereixes pasar a l'historia de bandes rock posteriors a la "Movida", sens cap mena de dubte Los Enemigos es tindrien de distinguir per damunt d'altres grups amb més vendes i més recursos. Acaballes dels 80, Josele Santiago i companyia fan els dos primers albums de Enemigos, on el rock guitarrer més clàsic inunda la música i una visió satírica, tabernera i mordaç prima en les lletres del seus dos primers albums: Ferpectamente i Un tío Cabal, potser la seva millor època. Desprès vindrien com d'altres bandes, els avatars típics en el negoci de la música: Drogues, problemes amb les discogràfiques i gires interminables que poc a poc anaren desgastant a la banda. Vaig tenir la sort que en la seva darrera gira varen aterrar a Girona per Fires i sorpredre'm de que molta gent els coneixia i es savia les cançons. Us deixo amb el video-clip dels amics madrilenys corresponent al seu segon album i inspirat en l'etern vaquer.

Risin' High - H-Blockx. Homenatge a les pel·lícules i sèries de televisió de genere B

2008-08-15T09:23:00.000+02:00

H-Blockx, una formació alemanya sorgida a Alemanya als anys 90' va fer amb aquest cançó i una altra que es diu "Move" un homenatge a King Kong, al cinema japones, i a tants altres generes que amb pocs mitjans varen omplir de fantasia el segle XX. Des de Mazinguer Z a Motzilla, de La Guerra dels Móns (la peli dels anys 50, no la cutrerada de el Spilberg del segle XXI) a Ultimatum a la Terra, Del Doctor Who a Sota la Muntanya, i un llarg etcetera de pel·lícules i sèries que seria interminable anomenar.

Brown Sugar - ZZ Top. Des del Sud i a prop de la frontera

2008-08-14T12:15:00.005+02:00

ZZ Top. Icones del més profund somni sureny i fronterer. Blues-Rock disfressat que es debat entre la sorna i les notes més profundes, entre tecnologia puntera i les guitarres més punxants. Inclasificables i a l'hora ben reconeixibles, aqui us deso una cançó del seu primer album, que aquí apareix un xic canviada, potser perqué llavors ja tenia 26 anys.

Enjoy the Silence - Tori Amos. Sota mínims

2008-08-07T21:00:00.002+02:00

Versió amb piano i minimalista de la célebre canço dels Depeche Mode. Alhora estremidora i sensual, com sempre sol interpretar la nostra "piano woman".

Nord i Nord-Est - Tony Montana

2008-08-05T22:11:00.005+02:00

1. De les platges de Bimini a les ribes del Revardit

Torno avui
per darrer cop,
tot és somni
i el vent és clos al puny

Us dono de nou la benvinguda
perquè l'estada serà curta,
us beneeixo
amb la mà que porta el dol

Prenc un got de Russet
comptant els dies,
al Bar Restaurant Sport.
Prenc Piña Colada
comptant els cossos,
al Bimini Bone Fish Club.

2. L'escalada de les fosses abissals

Balders oceans
esclafen les nacions,
exposades a la cremor
dels últims dies

Sota el ciment i el totxo
es pacta l'extinció de les llengües,
al ritme incessant
que marquen les profecies

Tinc a la llevadora
tinc el mestre,
tinc el cap,
i també l'enterrador

Arbres creixent
amb les branques mortes,
desert florit de turistes realitzats
i necròpolis resseca i saborosa

Crideu ara!
Desempallegueu-vos de la vostra pregaria diària!
Del vostre santuari particular,
llaminer i implacable!

3. Enuig

Més negre és l'ombra
quan cau el sol del migdia,
empenyorem la pluja
quan ja no és necessari

Hi ha una tremolor,
un brogit que no para de créixer,
una exaltació buidada de paraules,
un moment de ràbia gravat en pedra

Trobo odi aquí,
mala sort allà,
més boques per omplir,
incomptables errades per esborrar

Que ens queda?
El nostre etern tedi,
que rebem del pare
i li donem al fill.

A perfect day to chase tornadoes - Jim White. Tocant amb la posta de sol

2008-08-03T18:21:00.003+02:00

Increible video, on un Jim White molt tranquil, té rera seu, un ocàs impresionant. Per disfrutar-lo!

Estudis previs d'escalada - Mustafà. Gats Escaladors (Climbing Cats)

2008-08-02T10:13:00.013+02:00

Inspeccionant punts de recolzament

Tanteig

Mustafà iniciant l'escalada

Mustafà dalt del cim

Estudis previs d'escalada - Pelut. Gats Escaladors (Climbing Cats)

2008-08-01T14:12:00.013+02:00

Pelut abans d'inciar l'escalada

Tècnica de presa amb urpes

Presa d'escalada des d'una altra perspectiva

Pelut en plena ascenció

Espectacular visió zenital de l'ascenció

Pelut fent el cim

Pelut descansant

Guilty - Mike Oldfield. The Essential - Live at Knebworth '80

2008-07-29T12:35:00.003+02:00

Extreta de documental d'en Mike Oldfield "The Essential", aquesta cançó ja estava en el meu inconscient abans inclós de coneixer les batalletes del noi de Reading. Hi havia una sèrie de dibuixos animats que es deia "Clásicos familiares" i que tenien aquesta cançó a la capçalera, i obviament, ha quedat en el meu cervell per sempre.

Batdance - Prince. El geni de Minneapolis es diverteix

2008-07-28T12:26:00.004+02:00

No em podeu negar que fa gràcia rememorar el Batman dirigit pel senyor Tim Burton i veure les diferencies que hi han amb la película del mateix personatge i que s'ha estrenat fa poc. Alemenys aquell no tenia aquesta solemnitat tant impostada i uns ritme i acció tan escarransida, i el video que va fer el Prince es divertit i les Vikies estaven de molt bon veure...

Un mal dia començat. Walking Contradiction - Green Day

2008-07-26T09:58:00.002+02:00

Avui no he començat bé el dia. A veure si va millorant. Us poso el video sobre el tema.

Coca in bagno - Digues no a la porqueria

2008-07-25T12:21:00.004+02:00

Aquest és el primer anunci que penjo, i és molt bo, humorístic i consienciador. I molt ben fet. La noia que va perfecta, es guapa, però...és una porca. I no ho dic pel fet de esnifar coca, sinó perquè la prepara damunt de la tasa de vàter. Suposo que tambe volia esnifar una mica de pixum o altres aromes que s'aboquen a la cumuna. No us explico més, mireu-lo i feu-vos un fart de riure.

Com es diu aquella cançó? De qui és? Who Can It Be Now - Men At Work

2008-07-24T10:18:00.004+02:00

De vegades sents una cançó a la radio, i no saps ni de qui és, ni com es diu. I postser passen anys, fins que un dia, sota algunes circumstàcies, aconsegueixes descobrir-ho. A mí m'ha passat amb aquesta banda dels anys 80.

Supertramp - Una banda sense hereus. Fool's Overture. Crime of the Century

2008-07-21T18:42:00.007+02:00

Supertramp. Paraules majors dintre el meu imaginari. Potser més per l'influencia de les meves germanes en un primer moment, que no pas per iniciativa meva. Què dir d'aquesta gran banda? Doncs que recollien el tesmoni deixat pels Beatles, tant en les cançons-hits com en una certa legió de fans, no massa numerosa tampoc. Nascuda en plena epoca de les bandes progresives, en part n'arrossegava certs tics, però per sort també tenia molts més matissos. Per exemple la instrumentació de la banda. Teclats, piano, saxo, baix, clarinet, bateria i ocasionalment guitarra, principalment de dotze cordes. Realment extranya. I normalment eren teclats que es complentaven i que tiraven del carro de la banda. I també, la perfecta mixtura dels dos vocalistes i principals comandants del grup. L'altre eren les lletres, que no eren les tipiques per a fans histèriques. Parlaven sobretot de política, de l'alineació de la societat i tambe d'amor, però més aviat de conflictes de parella. Denostats per uns al considerar-los un mer producte per a fans, oblidats o desconeguts per altres, al estat espanyol tenia molta enomenada i també molt de seguiment, però que malauradament la seva fòrmula no ha estat seguida. Postser si que hi ha una certa influencia en les nombroses bandes que a la Gran Bretanya d'aquesta dècada, han afegit un piano a la base de la seva instrumentació principial, però en només aixó podria dir-se que hi resonen ecos de Supertramp. Aquí teniu un parell de videos d'aquesta banda:

Fool's overture, on el Roger Hodgson fa homenatge a Wiston Churchill i de com la societat aparta a la gent molesta i els denigra.

I Crime of Century, on parla del individu enfrontat davant de la societat.

Don't go - Yazzo. Pur synthpop dels anys 80

2008-07-20T16:15:00.003+02:00

Per comprendre algunes coses, necesites viure-les, o sigui, que quant es descontextualitzen queden com fets incomprensibles o estranys, com aquest éxit dels anys 80.

Res funciona. Dia Negre - Chen Ruestes

2008-07-18T11:29:00.003+02:00

No m'agrada parlar de mí a modus personal, pel simple fet que no en sóc de vanitós (cosa que altres bloggers si que ho fan, fins a extrems delirants, no dic noms), ni ser tant patètic per fer de la meva situació personal, una exposició de quadres. En tot cas, sempre deixo que parli la poesia. Aquí en teniu una petita mostra, d'un poeta que esciu a Relats en català:

Estic errat,
i penjo estols de núvols grisos
amb saltants de mar absent.
Aplaudeixo a John Coltrane
que abona eixarreïda rebava
trencada als dits.

Hi ha paraules per descriure'm a Palafrugell
perdut entre els carrers del polígon industrial.
El dol és a Torres Jonama
on els cotxes van a milers
cap a l'escorxador.

No,
no podré tornar,
on la roba estesa
s'asseca
amb la garbinada salada

Miro cap a Tamariu,
i els roquissers de Mont-ras.
Atzavares mortes
per assenyalar
un dia d'infortuni.

Buit el mar,
buit el vent,
buits mots
vaig repartint.

Rudy afònic. Rudy - Supertramp

2008-07-16T11:25:00.004+02:00

Aquests dies pel Firefox, quant tinc de donar menjar el Rudy o el faig udolar, no té veu, cosa que no em passa amb el Explorer. Si us passa el mateix, poseu un comment a aquest post. I us poso una cançó dels Supertramp, dedicat a la meva mascota. Salutacions!

Petita crònica del dia 11 a Montserrat

2008-07-14T12:10:00.019+02:00

Desprès d'haver visitat un monestir de Montserrat mig desèrtic i amb quasi tot tancat (eren quarts de vuit)

ens varem dirigir cap a l'hotel Bruc, que sembla un lloc un pèl tenebrós i que en part em feia recordar el Motel Bates de Psicosi,

que es on fa la concentració de gent per anar al punt de trobada. Varem sopar un bufet al mateix hotel i cap a quarts d'onze, ja hi havia gent, mig perduda i no savent ben bé si allà mateix es presentarien els amics d'allà dalt. Ens varem trobar amb una parella de Tarragona, (que suposo ens veien el careto de cientifics ufológics) ens varen preguntar si era allà, i li responguerem que suposo que vindría algú. De fet, ja hi havien petits grups de gent que suposarem que veniem a fer el mateix que nosaltres. També hi era en Pere amb dues noies, que també ens va preguntar pel mateix i li varem dir que sí, que veniem pel mateix. A mí m'encanta aquestes situacions, perquè la gent no va amb mal rotllo, sinó que està totalment ametent, amés que comparteixes conversa i experiènices. Jo preveien que d'ovnis en veuriem pocs (el cel estava encapotat) vaig dedicar-me a fer fotos a les llums del parking i ben be sí que semblen ufos:

De cop i volta arribà el senyor Grífol, tot vestit de negre i amb un possat seriós i es dirigí a la entrada de l'hotel on un grup ja l'estaven esperant:

El petit grup que haviem format varem anar al hall del hotel que també hi ha una barra i on hi havia un grup parlant amb en Grífol. Nosaltres estavem allà estoics, una mica esperant el torn, però també amb respecte amb la gent que parlava amb ell. Quant va acabar de parlar, i quasi sense mediar paraula es dirigí cap a nosaltres i ens dalacta ams les seves experiències. He de dir, que malgrat les llegendes que circulen sobre el senyor Grífol, ens tracta amb molta amabilitat i es deixà fotografiar a plaer:

Inclòs tinguen un gest cap a nosaltres va retrassar una mica la reunió a la famosa rada i punt de encontre perquè va volguer allargar una mica més la conversa amb nosaltres, de fet el varen trucar:

Tot seguit varem agafar els cotxes i ens dirigirem cap el punt de reunió. Realment era com una pel·lícula bíblica, en un corba de la carretera que puja a Montserrat, amb un sortint de la muntanya espectacular. I molta gent, potser unes 400 persones, totes allà reunides:

I començaren els parlaments, parlà sobretot en Grífol i alguns convidats, també respongué preguntes, amb una ambientació sorprentent i torno a remarcar, de pel·lícula, amb ratxes de vent i el cel que no parava de llampagar. De fet el pitjor va ser cap el final, on un dels "speakers" s'en entestà a parlar-nos de la veracitat de la Terra Buida i de la manipulació de les masses a través del programes de televisió. Sembla que els germans còsmics no es prengueren massa bé el discurs conspiranoic, i al cap d'una hora de tortura en forma de paraules, va caure un ruixat on tots varem fer via a refugiar-nos cap els autos i fotre el camp.

Avui dia 11, a les 11 de la nit a Montserrat. Is that you Mo-Dean? - The B-52's

2008-07-11T09:43:00.011+02:00

He de confesar que sempre m'han fascinat la ufologia i tot el que envolta. Però la veritat, aixó d'anar a convocatories on un líder-guru dirigeix les mases i arenga perque prestem atenció als germans còsmics, doncs ja em fa una mica repelús, més que res perque jo no en sóc d'instins gregaris, m'agrada més anar per lliure i les experiencies viure-les jo, no ser presa fàcil d'una histeria col·lectiva. Però a instancies d'en Pep, que ve de Mallorca, doncs m'ha convençut perquè hi vagi a les famoses convocatories que fa en Lluís-Josep Grífol des de els anys 70 a Montserrat. Ja explicaré com ha anat, i si algun visitant despistat s'ha deixat fotografiar ja ho penjaré aquí. Us deixo amb un video dels B-52's totalment escaient.

Déu és psicópata - Pat Condell (subtitulat en castellà). El mall pels extremistes religiosos torna al atac

2008-07-09T10:19:00.012+02:00

La veritat és que et pixes de riure davant de la claretat, la fina ironia i l'humor tant anglés que gasta. Malgrat que reparteix llenya principalment a les grans religions monoteistes (les religions del desert, com ell diu), ho fa molt ben informat i anant a les fonts, no és un discurs simplista o matruser. Tot i aixó, els fanátics religiosos no es donen per al·ludits i en els comentaris del video sembla que no tinguin ni orelles ni ulls. Gaudiu-lo!