En els 80 i 90 del segle passat, s'anomenava despectivament dinosaure a una banda de rock o pop que convocava a grans masses de gent en directe i que feien grans xifres en vendes. Led Zeppelin, The Rolling Stones, The Who, eren els grups prototípics. Amb el punk, aquestes bandes varen quedar desplaçades o simplement varen desaparèixer. De fet, moltes bandes punk, en secret les admiraven i fins molts anys més tard no ho varen confesar. Inclòs el Kurt Cobain, que en nombroses vegades havia despotricat contra les bandes-dinosaure, sentia admiració pels Led Zeppelin. Els ELP són un exemple clar de banda dinosaure, de com el Rock Progresiu va cometre tots els seus imperdonables excesos: Musics execel·lents, filigranes orquestrals, temes molt llargs amb nombrosos canvis de temps, enormes convocatories en directe i joies com aquesta, d'un temps que potser no tornarà.
dissabte, 5 d’abril del 2008
Hoedown - Emerson, Lake & Palmer. Retorn momentani d'un dels grans dinosaures
Etiquetes de comentaris:
dinosaure,
Emerson Lake and Palmer,
Hoedown,
pop,
Rock,
rock progressiu
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Osti, l'Emerson sembla que s'hagi de menjar el teclat!
Clar que... tb el teclat se'l pot acabar menjant a ell...
(foto)
Oops, la foto no es pot veure...
a veure ara...
(foto)
Publica un comentari a l'entrada