Sembla mentida, però els B-52's arriben a la maduresa amb un força i un esperit ballatble envejable. I també amb una carrera molt coherent, sense masses relliscades. Encara que no ha sigut un grup amb una pila de albums, sinó més aviat el contrari i potser aquí és on rau la seva virtut, no han saturat el mercat i per prestigi, per solera i per un saver fer sonen frescos i sense les típiques manies de quant et fas gran.
dissabte, 19 d’abril del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Ei molt guai!
Llàstima del volum del guitarrista... coi de guitarristes que són uns pesats!!! ;-))
En efecte, o està mal sonoritzat. Caram SuperUris `´, fa un minut que m'has deixat el comentari i ja has volat!
Sorry capi!!!
És que aquests dies volo i volo i encara me la fotré!!!
Publica un comentari a l'entrada