Considero que alguns grups de rock, a partir d'un moment concret, cauen en l'autoparodia i la repetició. Els U2 és un cas tipus i molt clar. A partir de l'Achtung Baby (dels millors que han fet mai), la seva carrera a nivell creatiu (que no pas en el terreny economic i mediàtic), només ha fet que caure en picat. Per aixó amb ells sempre retorno als seus clàsics. Aquesta cançó que us presento, està dedicat a la mare d'en Bono, que poc abans de començar la seva carrera, el va deixar orfe. Emocioneu-vos!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada