dilluns, 14 de juliol del 2008

Petita crònica del dia 11 a Montserrat

Desprès d'haver visitat un monestir de Montserrat mig desèrtic i amb quasi tot tancat (eren quarts de vuit)























ens varem dirigir cap a l'hotel Bruc, que sembla un lloc un pèl tenebrós i que en part em feia recordar el Motel Bates de Psicosi,























que es on fa la concentració de gent per anar al punt de trobada. Varem sopar un bufet al mateix hotel i cap a quarts d'onze, ja hi havia gent, mig perduda i no savent ben bé si allà mateix es presentarien els amics d'allà dalt. Ens varem trobar amb una parella de Tarragona, (que suposo ens veien el careto de cientifics ufológics) ens varen preguntar si era allà, i li responguerem que suposo que vindría algú. De fet, ja hi havien petits grups de gent que suposarem que veniem a fer el mateix que nosaltres. També hi era en Pere amb dues noies, que també ens va preguntar pel mateix i li varem dir que sí, que veniem pel mateix. A mí m'encanta aquestes situacions, perquè la gent no va amb mal rotllo, sinó que està totalment ametent, amés que comparteixes conversa i experiènices. Jo preveien que d'ovnis en veuriem pocs (el cel estava encapotat) vaig dedicar-me a fer fotos a les llums del parking i ben be sí que semblen ufos:



































De cop i volta arribà el senyor Grífol, tot vestit de negre i amb un possat seriós i es dirigí a la entrada de l'hotel on un grup ja l'estaven esperant:


















El petit grup que haviem format varem anar al hall del hotel que també hi ha una barra i on hi havia un grup parlant amb en Grífol. Nosaltres estavem allà estoics, una mica esperant el torn, però també amb respecte amb la gent que parlava amb ell. Quant va acabar de parlar, i quasi sense mediar paraula es dirigí cap a nosaltres i ens dalacta ams les seves experiències. He de dir, que malgrat les llegendes que circulen sobre el senyor Grífol, ens tracta amb molta amabilitat i es deixà fotografiar a plaer:


















Inclòs tinguen un gest cap a nosaltres va retrassar una mica la reunió a la famosa rada i punt de encontre perquè va volguer allargar una mica més la conversa amb nosaltres, de fet el varen trucar:























Tot seguit varem agafar els cotxes i ens dirigirem cap el punt de reunió. Realment era com una pel·lícula bíblica, en un corba de la carretera que puja a Montserrat, amb un sortint de la muntanya espectacular. I molta gent, potser unes 400 persones, totes allà reunides:




















































I començaren els parlaments, parlà sobretot en Grífol i alguns convidats, també respongué preguntes, amb una ambientació sorprentent i torno a remarcar, de pel·lícula, amb ratxes de vent i el cel que no parava de llampagar. De fet el pitjor va ser cap el final, on un dels "speakers" s'en entestà a parlar-nos de la veracitat de la Terra Buida i de la manipulació de les masses a través del programes de televisió. Sembla que els germans còsmics no es prengueren massa bé el discurs conspiranoic, i al cap d'una hora de tortura en forma de paraules, va caure un ruixat on tots varem fer via a refugiar-nos cap els autos i fotre el camp.

5 comentaris:

L'urinal ha dit...

Ha estat divertit de llegir Capi, en tot cas veig que us vàreu prendre amb filosofia i sense autosuggestionar-vos massa!

Bé pel senyor Grífols. Pel que expliques sembla que ningú de parla castellana pugui considerar que està com un... :-p

Està bé desmitificar allò fàcilment "risible" i comentar-ho com una actuació comuna.

Salut!!

P.S. Bones les fotos del pàrking! Anirien bé per un clip! :-p

Unknown ha dit...

Merci Uris pel comment!

Francesc Puigcarbó ha dit...

tu també! com diria la meva izaia, tant n'hi ha i bon més i molta llana al clatell. Si mai hagués vingut un ovni, algu de veritat l'hauria vist i fotografiat, dic de vertat, sempre son imatges confoses, borroses o trucades. Aara la vista de sde Montserrat a la nit deu ser molt bonica.

Unknown ha dit...

Ja,ja,ja. Francesc! Ja ho dic en el post, vaig anar-hi amb esperit crític. Ja es prou dura la vida per tinguer-se de conformar amb els capullos de sempre i les seves estadistiques. I per suposat no m'en ric de la gent ni del senyor Grífol, ans al contrari, vaig anar amb respecte pero també amb ànim escèptic.

Manuel Luis Tatjé ha dit...

Hola Jean Robur !!

Molt agraït pel comentari que m'has fet al Bloc "Montserrat, onces".
Trobo molt encertat tot el que dius i m'agrada l'esperit respectuós i crític alhora amb que enfoques el tema.
Per la meva banda fa molts anys que vaig a Montserrat els onzes però també en altres dades. A més tinc un refugi a Marganell dins el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat on tinc constantment al davant el nostre Massís Sagrat. He tingut moltes experiències personals i col·lectives, i t'he de dir que el fenomen es idona i és cert. Ara bé, no te'n pots fer càrreg si només hi vas una vegada. Tanmateix cal fer un seguiment seriós, si és que realment t'interesses pel tema, i aleshores podràs arribar a conclusions que et deixaran aclaparat.
Però de mi no en facis cas. L'únic que valdrà és la teva pròpia experiència, el que tu podràs veure, vivenciar i copsar.
Espero que no perdem el contacte, quedo a la teva disposició i et fai saber que ting un Bloc germà bessó del "Montserrat, ONZES" que és en català i hi poso exactament el mateix que a l'altra, o sigui que pots triar.
Tens un Bloc molt dinàmic i interessant. Hauré d'anar coneixent millor "L'ALBATROS". Felicitats.

Salutacions

Manuel Luis Tatjé