dilluns, 21 de juliol de 2008

Supertramp - Una banda sense hereus. Fool's Overture. Crime of the Century
























Supertramp. Paraules majors dintre el meu imaginari. Potser més per l'influencia de les meves germanes en un primer moment, que no pas per iniciativa meva. Què dir d'aquesta gran banda? Doncs que recollien el tesmoni deixat pels Beatles, tant en les cançons-hits com en una certa legió de fans, no massa numerosa tampoc. Nascuda en plena epoca de les bandes progresives, en part n'arrossegava certs tics, però per sort també tenia molts més matissos. Per exemple la instrumentació de la banda. Teclats, piano, saxo, baix, clarinet, bateria i ocasionalment guitarra, principalment de dotze cordes. Realment extranya. I normalment eren teclats que es complentaven i que tiraven del carro de la banda. I també, la perfecta mixtura dels dos vocalistes i principals comandants del grup. L'altre eren les lletres, que no eren les tipiques per a fans histèriques. Parlaven sobretot de política, de l'alineació de la societat i tambe d'amor, però més aviat de conflictes de parella. Denostats per uns al considerar-los un mer producte per a fans, oblidats o desconeguts per altres, al estat espanyol tenia molta enomenada i també molt de seguiment, però que malauradament la seva fòrmula no ha estat seguida. Postser si que hi ha una certa influencia en les nombroses bandes que a la Gran Bretanya d'aquesta dècada, han afegit un piano a la base de la seva instrumentació principial, però en només aixó podria dir-se que hi resonen ecos de Supertramp. Aquí teniu un parell de videos d'aquesta banda:

Fool's overture, on el Roger Hodgson fa homenatge a Wiston Churchill i de com la societat aparta a la gent molesta i els denigra.


I Crime of Century, on parla del individu enfrontat davant de la societat.