Si hi ha un grup integre i que es mereixes pasar a l'historia de bandes rock posteriors a la "Movida", sens cap mena de dubte Los Enemigos es tindrien de distinguir per damunt d'altres grups amb més vendes i més recursos. Acaballes dels 80, Josele Santiago i companyia fan els dos primers albums de Enemigos, on el rock guitarrer més clàsic inunda la música i una visió satírica, tabernera i mordaç prima en les lletres del seus dos primers albums: Ferpectamente i Un tío Cabal, potser la seva millor època. Desprès vindrien com d'altres bandes, els avatars típics en el negoci de la música: Drogues, problemes amb les discogràfiques i gires interminables que poc a poc anaren desgastant a la banda. Vaig tenir la sort que en la seva darrera gira varen aterrar a Girona per Fires i sorpredre'm de que molta gent els coneixia i es savia les cançons. Us deixo amb el video-clip dels amics madrilenys corresponent al seu segon album i inspirat en l'etern vaquer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada