dimarts, 5 d’agost de 2008

Nord i Nord-Est - Tony Montana














1. De les platges de Bimini a les ribes del Revardit

Torno avui
per darrer cop,
tot és somni
i el vent és clos al puny

Us dono de nou la benvinguda
perquè l'estada serà curta,
us beneeixo
amb la mà que porta el dol

Prenc un got de Russet
comptant els dies,
al Bar Restaurant Sport.
Prenc Piña Colada
comptant els cossos,
al Bimini Bone Fish Club.



2. L'escalada de les fosses abissals

Balders oceans
esclafen les nacions,
exposades a la cremor
dels últims dies

Sota el ciment i el totxo
es pacta l'extinció de les llengües,
al ritme incessant
que marquen les profecies

Tinc a la llevadora
tinc el mestre,
tinc el cap,
i també l'enterrador

Arbres creixent
amb les branques mortes,
desert florit de turistes realitzats
i necròpolis resseca i saborosa

Crideu ara!
Desempallegueu-vos de la vostra pregaria diària!
Del vostre santuari particular,
llaminer i implacable!



3. Enuig

Més negre és l'ombra
quan cau el sol del migdia,
empenyorem la pluja
quan ja no és necessari

Hi ha una tremolor,
un brogit que no para de créixer,
una exaltació buidada de paraules,
un moment de ràbia gravat en pedra

Trobo odi aquí,
mala sort allà,
més boques per omplir,
incomptables errades per esborrar

Que ens queda?
El nostre etern tedi,
que rebem del pare
i li donem al fill.

4 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Un bon poeta en Tony Montana.

Jean Robur ha dit...

Merci Francesc. El Tony malauradament ja no tornarà escriure. La vida és això,
venir, anar

Mon Pons ha dit...

És una llàstima que no escrigui més, en Tony Montana. Molt bon poema, que sobreviu i sobreviurà malgrat tot.

molta salut i calor!

m

Jean Robur ha dit...

Merci Mon. Sí, com moltes coses a la vida, millor tancarles a temps, que fer-les caure en una amarga i llarga decadencia.