--Demà arriba el Madrid enmig d'una ambient d'eufòria.
--Si perd, no passa res. Però el benefici social de guanyar el Madrid en un moment d'hecatombe política a Catalunya, on els estatuts s'ensorren, les tradicions no se saben on són i les esquerres es barallen en lloc de treballar per un independentisme de futur, és una aspirina de primera magnitud que necessitem.
Paraules textuals del senyor Llach publicades en el diari "El Periodico" hores abans que es disputi el partit entre el Barça i el Madrid. Anem a pams. A mí personalment no m'agrada el futbol, però el respecto. M'agraden algunes cançons d'en Llach, però tret d'això, evito sentir la seua veu afectada, però per suposat el respecto i molt. El que no pot ser es que es diguin bestieses a aquestes alçades de la pel·lícula. Què collons és això de: "una aspirina de primera magnitud que necessitem"? Estem malalts o no estem bé del terrat? Des de quant Catalunya està en mans d'uns jugadors de futbol o depèn d'un partit jugat on sigui?. Per favor, Sr. Llach. Catalunya és més gran que el Barça, que vostè i que jo. Els jugadors els importa una merda Catalunya, la llengua o vostè, els importa guanyar el partit i guanyar cales. Em rebenta que encara tinguem d'anar amb el lliri a la mà i fer aquestes proclames patriòtiques tant fora de lloc. Catalunya espero que mai estigui en mans d'un equip de futbol, d'un grup de música o d'unes paraules d'un polític. El que si que demanaria al Sr. Llach i tothom que em pugui llegir es respecte per qui no li agrada el futbol o no sigui del Barça, a fi de contes, tots vivim allà mateix.
2 comentaris:
aixó ho dius perquè no t'agrada el fútbol, que és el més important dins les coses que no tenen importancia. Si el Barça guanya Catalunya es lleva feliç.
Ja ho sé que no té importancia. Però el que em rebenta es que hi hagui gent que ho consideri un afer de salvació nacional. Per aixó dic el que dic en el meu post.
Publica un comentari a l'entrada