No sé si el que va passar ara farà un mes va servir de res, la gent protestava i el món era un clam contra el bombardeig indiscriminat de Gaza. Tinc l'esperança de que sí, que l'impunitat i l'acarnissament s'han acabat i que la movilització de la gent i de tot el planeta són el reflex de que l'injusticia ha començat la seva fi. Us deso una cançó sobre el conflicte d'Irlanda del nord, on l'odi i el dolor va perdurar durant molts anys, on parla de la mort heroica, però per la mare es dolor i tristesa. No podem oblidar! Salutacions!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada