dimecres, 18 de febrer de 2009

Terra endins - Relk. Catalunya, terra de miratges?

















Poesia, lletres treballades i gens afectades, ni reivindicatives, ni falses, ni venudes. Posada en escena pulcra i artística. Tenir tots els trumfos i no donar en el clau? No hi ha explicació. Potser si que els Relk els hi falta una punta més comercial. Si. Però prefereixo a ells als dinosaures musicals de Catalunya que no tenen on caure morts i no entens com tinguin encara la barra de pujar a un escenari. No dic noms. Ni que en part també s'ho mereixin. Però hi ha coses que clamen al cel, una és tenir certa entitat i mestratge i l'altra, fer un atemptat al públic en forma de bombes d'avorriment. Potser a Catalunya no hem arribat encara, a una massa crítica de grups amb certa entitat alternativa i que encara tinguem d'aguantar anys i panys a bandes mortes-vivents que s'arrosseguen patèticament pel país.

3 comentaris:

aniol ha dit...

Doncs sí, sembla com si encara no puguin creure's que la música cantada en català pugui anar més enllà dels tòpics.

Jean Robur ha dit...

Cert Aniol, si que hi han grups i solistes que mereixen continuar però d'altres, ja es veu on foten mà per seguir emprenyant, malgastant diners de tots i no interesant a ningú. El pitjor són els que en un moment donat tingueren un cop de sort i ja ningú els ha pogut descavalcar. Per aixó veig moltes coses de l'escenari català amb una olor a ranci insoportable.

aniol ha dit...

Sembla que a algú més també li ha vingut de gust parlar del tema:
http://www.utupia.com/blog/musica/el-rock-catala-ha-mort/
:D
Vaja, coincideixo plenament amb els dos.