dimarts, 19 de maig de 2009

Blindness - The Fall. El règim del gran dictador, perquè ell ho val

















Gran el senyor Smith. En aquesta actuació al Jolls Holland deixa al senyor Plant (ex Led Zeppelin, i com heu vist ara es dedica fer classes de palmes) de pedra, aixafant els aplaudiments amb la seva piconadora de distorsió i assonàncies. I és que el vell Mark les ha vist de tots colors i ningú ha pogut amb ell, apart d'implantar un règim dictatorial dintre el seu grup The Fall. S'ha mogut sovint pels marges de la música pop, inclòs en algun període ha jugat amb l'èxit una mica més massiu, però la realitat és que ell és propietari del seu món i pot fer el que li rota.

5 comentaris:

WOOD ha dit...

Interesantísimo documento. La verdad es que no he seguido mucho a The Fall salvo temas sueltos. Debería ponerme las pilas. Abrazo.

Jean Robur ha dit...

He Wood. La veritat es que malgrat la potencia i la personalitat del seu "front man" la seva discografia es bastant dispersa, com molt bé apuntes. Et recomano que et baixis el "Fall Heads Roll" potser el seu millor album d'aquesta primera decada del segle XXI i es on surt "Blindness". T'adreço un ellaç:

Fall Heads Roll (2005)

http://www.megaupload.com/?d=jjtlyp3g

WOOD ha dit...

Me pongo manos a la obra. Gracias y abrazo.

WOOD ha dit...

Hey Jean, me pide contraseña. Por cierto, acabo de leer tus 2 comentarios. Me he descojonado con lo de tu profesor de Audiovisuales. Siempre me parecieron los Bunnymen un grupo bastante íntegro. De Godfathers decirte que sus 3 primeros álbumes son de mis mayores debilidades y que en directo son brutales. Los conocí en persona el otro día. No son tan mafiosos como aparentan. Abrazo.

Jean Robur ha dit...

Ahora te envio el álbum. Disculpa no haber entendido lo de la contraseña. Que lo disfrutes!