Malauradament avui m'he assabentat que els amics valencians fa temps que estan separats. Ha sigut com el pas d'un gegant invisible, i que la majoria idiotitzada no ha sabut correspondre a la grandesa de la seva música, només atenta als refregits i molta música insulsa, que no dic que no tingui que existir, sinó que és massa atenció se l'hi dedica. Us animo a sentir-los, eren màgics, i malgrat que ja no hi són, els seus dos components ja han tret nous projectes. Deixeu tot, escolteu-los i fem créixer la llegenda...
2 comentaris:
Joer, que descubrimiento mas peculiarmente grato. Abrazo.
Cierto, Wood, el País Valencià, terra màgica. Si puedes, escucha a Mara Aranda que un poco ha heredado el legado de los Ham de Foc.
Publica un comentari a l'entrada