dimarts, 27 de gener del 2009

The Battle Of Evermore - Ann i Nancy Wilson. Passió zeppeliniana



















Com és nota que fan aquesta versió amb passió. Molt diferent a la realitzada pel Robert Plant i el Jimmy Page, on per fer els aguts varen contractar a una corista. Si, la noia arribava i els traspassava i tot, però sense emoció. Aquí es veu que no cal anar a l'estratosfera per fer bé una cançó sinó posar-hi el cor, com ho fan les germanes Wilson.

5 comentaris:

Carlos Castedo ha dit...

Estupendo blog con un poco de todo tratado con cuidado.
Gracias por visitarme.
Te sigo.

Anònim ha dit...

Amic Jean, m'ha agradat molt la versió d'aquestes germanes, no en tenia cap coneixament .No se si saps que la "corista sense emoció" que va vocalitzar el tema "The Battle of Evermore" amb Robert Plant era la Sandy Denny, mítica cantant de Fairport Convention considerada una de les intèrprets mes importants del Folk-Rock anglès i dic era perquè per desgràcia aquest any en farà 31 a que va morir caient de les escales de casa seva.

Unknown ha dit...

Merci Saltenc. Aquestes germanes varen formar els anys 70 i 80 un grup que és deia Heart, bastant famoses als Estats Units. Tenen un estudi a Seattle que es diu Bad Animals on gravaren molts de grups "grunge".

Ventiladorcular ha dit...

Con todos mis respetos,no entiendo un carajo lo que decís, lo cual, supongo, hace más valorable mi participación!
Dicho ésto, decir que "The battle of evermore" es un tema increíble, le encuentro bastante parecido a la versión de los Zeppelin, dominado por la mandolina, allí de Page.
Supuestamente la dualidad entre el bien y el mal, dicha mandolina reflejaba un sentimiento amenazante e incordiante, todo el rato sacudiéndote el tímpano. REcordar que en aquella ocasión ya fue partícipe una mujer, Sandy Denny, de Fairport COnvention. Un abrazo!

Unknown ha dit...

Ventiladorcular, claro que sí, aunque no hables catalán, aquí apreciamos mucho a qualquiera que quiera poner su comentario. Tienes razón, es un gran tema y almenos no está tan quemado como "Stairway to Heaven" o "Rock and roll". De hecho Jimmy Page siempre le quitó importancia a su interpretación, diciendo que los que tocaban mandolina toda la vida, tenian de encontrarla bastante sosa y "normalita".