És curiós, els primeres singles que varen sortir després que els Beatles és separessin varen ser aquest tema i l'archifamós "My Sweet Lord", que sortia en el disc en solitari d'en George Harrison. I tots dos temes amb polèmica. El tema d'en Harrison va ser demandat i al cap d'una dècada es va sentenciar que l'havia copiat. I aquest tema, el primer d'en Ringo en solitari, les males llengües diuen que no el va compondre ell, sinó que li va regalar en Harrison, perquè comences de manera reeixida la seva carrera. De fet va a nom de Harrison/Starkey. Vull que vosaltres em digueu que us sembla, quina és la que us sona més bé. Aquí teniu la del senyor Starr:
I aquí la d'en Harrison, com no, inclou el Hare Krisna a lletra:
Per últim, dir que aquesta cançó va aparèixer en un capítol dels Simpsons, que els Smithereens en van fer una versió antològica i va ser com la vaig conèixer. I Us deixo amb els dos protagonistes, en Ringo cantant i el George a la guitarra, en el concert per Bangla Desh, tocant el tema d'avui:
4 comentaris:
A mi em sona millor la del Ringo, és una cançó més adequada per la seva veu i forma de cantar, trobo... De fet em quedo amb la versió del concert de Bangladesh amb Ringo a la veu i Harrison a la guitarra. Harrison també era un gran compositor per cert, gairebé a l'alçada de Lennon/McArtney, potser no té tants temes però en té uns quants d'excel·lents.
A mi me gusta más la del Sr.Harrison, acaso porque siempre tuve una especial predisposición por las canciones que cantaba con Beatles. Abrazo.
Coincideixo amb tu Oscar, m'agrada més la versió d'en Ringo. I encara que utilitza vents i tota una imagineria musical, té com un toc trist i melencolic, o sigui, ja sabem qui la va composar.
Wood! A mi también me gusta, pero quizas encuentro más acertada la versión de Ringo, ademas, el señor Dinizio hizo una vesión memorable, como ya indique en el post. Como ya he dicho en el otro comentario, esta canción tiene algo de triste y melancolico, y también, eterno.
Publica un comentari a l'entrada