Com moltes coses que m'han passat, tot el referent a "REW" ha seguit fil per randa tots els encerts i tots els entrebancs en que m'he vist immers sempre. I com passa amb les coses primerenques, hi han errors, petits i grans, però així es fa camí. Poder fer el curt i comptar amb un equip que es mereixeria tots el premis del món ha sigut la major fita. I dono gràcies: Al Joan, per la seva generositat, a la seva empenta, a les seves ganes per avançar quant estava derrotat, de trobar el camí i implicar-nos a tots, lligant totes les peces del que es una producció audiovisual. Al Pep, pel seu saber fer, a la seva visió a la càmera i fer-me ampliar mires, a la seva paciència i les hores patides amb una edició que es resistia. A la Montse, que tant important ha sigut recolzant la producció i fent feina rere la càmera, de vegades posant-nos els peus a terra i donant l'impuls definitiu que mouen les grans empreses. Al Ignasi per donar-me l'oportunitat d'aprendre com funciona el món de l'actuació, per les jornades maratonianes, per aguantar-me les exigències del guió i pel seu sentit comú a l'hora d'afrontar la gravació. A l'Anna, que malgrat fer un paper no massa extens, va saber complir amb nota i encantar-nos a tots amb la seva actuació. A l'Oriol, per la peça instrumental que obre el curtmetratge, com vaig dir en el seu moment, un tema totalment mixturat amb les imatges, i que no li podré agrair mai prou la seva col·laboració. I en darrer terme, a tots els altres que en major o menor mida, heu posat el vostre granet de sorra. Gràcies un altre cop, aquest curtmetratge és vostre.
