Com un salm, la vida passa
i el retrunyir dels primers anys
s'enlenteix i s'oblida
Com un salm, posem límits
i ens entestem a ser-ne culpables,
i restar famèlics del primer son
Con un salm, la visió en blau,
certifica el buid del davant,
ara i desprès
Com un salm, els errors retornen,
una i altra vegada,
malgrat el camí recorregut
Com un salm, més enllà,
hi som, hi erem,
mentre defalleixen els sentits.
2 comentaris:
Com un salm... o com un himne...
Mestre, sigui com sigui, continuem fent camí, que és el molt el que encara ens ha de veure trepitjar-lo... i en Rudy que ens mira, i udola, i diu que sí, que ell també hi serà.
Ara sí, vagi aquest post "Com un regal" ;-)
Publica un comentari a l'entrada