
Em fot molt parlar de política, perque tothom manipula com vol. Ahir mateix vaig tenir un rifi-rafe amb un blogger de 20 Minutos,
http://blogs.20minutos.es/urbaneja/
en un post on ell defensa "El Manifiesto por una una lengua común", que tothom ja té de saver de que va: Defensar el castellà (y de pasada proclar-ho com a llengua que ha de sorbresortir d'entre les altres) a tot l'estat espanyol. El més al·lucinant són les respostes irades de alguns dels comentaristes en que conviden a arrasar-ho tot, o sigui, a imposar el castellà sense cap mirament. Cal que una llengua que parlen 500 milions de persones al planeta, y amb una salut de ferro, un manifest com aquest? Per cert, alguns del signants d'aquest manifest són ben coneguts nostres. Els Boadelles, Azua, Espada i demés botiflers amb la Síndrome de Xènius:
http://anoharra-news.blogspot.com/search?q=Tony+Montana
Convido a tots els signants que vinguin a Catalunya, i si volen a Girona a explicar-mo, amb calma i si volen, amb bon sopar i un bon glop de ratafia. No entenc com es que proclamen aquest manifest a Madrid, perquè no venen a Berga o Ourense, a Donosti o Benasc, que segons ells, es on s'ha de fer proselitisme?

Perquè sempre que es parla d'intelectuals, veig una pila de mandrosos rera una taula, rient les seves gracietes privades, i amb una actitud de superioritat equiparable a uns perdona-vides? Podria allargar-me i allargar-me però prefereixo escoltar música, com la d'aquests xavals de Camp de Túria, que es mereixen molt més que la colla d'apoltronats. Vingue Rapsodes, que es manifesti el rap!!!
2 comentaris:
Tens tota la raó del món.
Si els polítics pensaren com els Rapsodes açò no aniria així.
Vivo en Barcelona y suscribo el manifiesto.
Publica un comentari a l'entrada