Una estona
per romandre-hi,
esperant el darrer acte del funeral
Línies fredes
en el marbre,
on hi havia confort
ara hi ha dolor
Tibàrem la corda fins trencar-la,
duel, dol,
passes en la sorra
pels vorals del cementiri
L'alè és fred i s'ha tornat amarg,
no diem res més,
som noms
esvaint-se amb el fum d'una sobretaula.
1 comentari:
Genial homenatge a un mític personatge!!!!!
salutacions i gràcies per visitar el meu bloc, espero comptar més sovint amb les teves opinions :)
Publica un comentari a l'entrada