Advoco,
per la pau parada
damunt el llit
Esbandint la pell,
la brossa degota
sota la rampa
La pudor pròpia,
presa i salvaguardada,
en grans grams
Ompliu-me els dies
d'aèries tornes,
de bullits flocs
La màquina rovellada
per esgotats plans,
i el temps flameja clar i erminiat
Damunt meu
el pes de edifici,
que tornaré a carregar
Balustres en les meves cicatrius,
carn encoberta pel lli,
Torrents de blancall ompliran per sempre més...
Passadissos sense fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada