![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdT8kVm25XBrWlkyAZAhYP2FkCB9bf2g1adFIYYQlJYAtHJp7p8jx2v3aP5zHB8yujFWd1p5m4blsJLMW1KK1C991NhWc44bH6nhchVojAPezqcebZ-PJ5WBVKUBQ3we8rSfzQ_2qIbg0Z/s400/0c1a_2.jpg)
De la fornada del Brit-Pop hi hagueren grups acceptables, i d'altres totalment mediocres. Aquest és el cas dels Echobelly. Música que ja has escoltat en mil bandes abans i quant indagues per enèsima vegada, no trobes cap cançó que no s'escapi del típic refregit. Els deixes per inútils. El que passa es que, com a molts, em vaig quedar penjat d'aquesta cançó i del suggestiu videoclip, l'excepció que confirma la regla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada