dimecres, 21 de gener de 2009

Entrevista a Albert Serra. Un món sense televisor















El flamant guanyador dels premis Gaudí a la millor pel·lícula i al millor director ens introdueix amb calçador al seu món. Poden ser discutibles les seves paraules, però almenys és sincer i no ens afarta amb els habituals estereotips.

10 comentaris:

F.Puigcarbó ha dit...

interessant i un gran actor.

Jean Robur ha dit...

Efectivament, un director que se sap vendre a cops de vanitat i pedanteria. En altres declaracions, diu que si li donen tres milions d'euros, abandona la direcció. No sé com no li cau la cara de vergonya. Hi ha gent que s'està escarrassant, demanant crèdits, endeutant-se per poder fer un curt (i no dic pel·lícula) i surt el penques aquest i diu que sí té cales se'n va. Quina credibilitat té aquest senyor? Per a mi, cap.

F.Puigcarbó ha dit...

no és més que una actuació, una misse en scene.

Clidice ha dit...

amb franquesa: insuportable. El pitjor és que el paio sap que així és com li vindrà la moma. I el més curiós és que potser, només potser, el seu producte sigui bo. Per això tenia raó Nietzsche: l'autor no hauria de constar mai en l'obra, perquè la devalua amb la seva personalitat si és bona i, si és dolenta, la fa passar per allò que no és amb el seu histrionisme.

Jean Robur ha dit...

En això tens raó Clidice, hi ha gent insuportable, que ha fet una obra sublim: Kubrick, Mozart, James Cameron, Bob Dylan, Lou Reed i tants d'altres. Jo quant veig aquesta gent amb aquestes penques em donen ganes d'imitar-los i ser un cabronàs.

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Això que si li donen determinats “quartos” es retira s’ho ha copiat de l’Albert Pla, que ho va dir molt abans que ell. Sigui veritat o mentida, no m’escandalitza el més mínim, és una opció, o una boutade com diu el Puigcarbó. Encara no sé ben bé què pensar d’aquest personatge, però aquesta entrevista m’ha divertit bastant, francament. En canvi, als premis Gaudí em va semblar bastant irritant la seva “pose” de superioritat de “dandi underground” d’ell i tota la seva colla. Em sembla que si puc aniré a veure la pel·lícula a veure què tal, i ja us diré què m’ha semblat... si és que arribo a cap conclusió.

Òscar Roig i Carrera ha dit...

PS: Clidice: Qui llegiria "Així parlà Zaratustra" si no l'hagués escrit un autor anomenat Nietzsche?

Òscar Roig i Carrera ha dit...

És probable que n Ventura Pons ja hagi començat a fer guardiola, per si de cas...

Clidice ha dit...

Crec que la nostra era emfasitza massa la figura de l'autor sense tenir en compte que el que importa és l'obra, que el transcendeix. I "Així parlà Zaratustra" probablement ens hagués arribat igual com a anònim. Malgrat que estic convençuda de què manta obres ens arriben de l'antigor fruit de la casualitat, perquè algú se n'ha enamorat i l'ha fet copiar, per exemple, i moltes més és queden en l'oblit, potser millors o pitjors, ves a saber ... Però bé, aquesta és una discussió, sobre l'autoria de les coses, que ja fa temps que tenim.

Mira, jo adoro una pel·lícula com "Deseando amar" de Wong Kar Wai, i també m'agrada molt "2046" del mateix autor, però això no vol dir que tot el que faci aquest senyor sigui una meravella. Saps aquella faula del ruc i la flauta?, doncs en cultura cal ser molt prudent. El mal és que les institucions perpetuen "personatges" a l'estil del vídeo, perquè la classe política funciona a cop de canapè, copet a l'espatlla i somriure postís al davant de la càmera. I donar-li diners a un "enfant" terrible i que aquest es doblegui d'una forma abjecta al davant de la "dea gossa" (fortuna) és el punt àlgid de la carrera de qualsevol polític de pa sucat amb oli.

Com diria aquell: "és u ke ni a".

Jean Robur ha dit...

Sí Òscar, ja ho recordo també lo de l'Albert Pla, però ell no desqualifica ni té ínfules grandiloqüents, i al final veus que ell se'n riu, però no ho fa amb mala fe. Em ve al cap al sentir el discurs del banyolí es que s'avorreix fins a la sacietat, perquè sinó com es que diu que no veu la televisió perquè segons ell vicia el record audiovisual? Jo no nego que hi haguí productes deficients o directament mal fets, però d'aquí a dir que tot el que surt al televisor es merda, es com dir que tota la música que surt per la ràdio és porqueria. Amb la que està caient només ens faltava aquesta mena de gent que es pensa que tot el que caga es or i que no hi han espectadors prou intel·ligents en el món per mirar les seves pel·lícules.