La nau que ha portat el blog. Albatross - Fleetwood Mac

Us deso una cançó molt adient i en homenatge a la nau que ha portat el blog per la xarxa, aquests darrers dos anys. “Com plàcid és el vol, plàcida és l'anada” - Chen Ruestes.

La Trilogia de Midsland - Chen Ruestes

A petició de l'amic palamosí, us deso aquesta tríada de poemes, en part autobiogràfics.



Variacions per postdata

Sóc culpable,
de les meves paraules,
de res serveixen
per confortar-me

Nely,
la barca s'enfonsa;
puja una boira negra
que des de el fons
t'engoleix, et reclama

Jo,
a la riba
resto impotent,
els meus crits es desfan
al caire de les onades

I si només fos un miratge?
o una fantasia macabra
escrita per una ment trastornada?
No.
No.

Obro els ulls
i m'apareixes glaçada,
mentre la infermera retira les cortines
de l'habitació blanca.



Elegia de Schylge

T'espero,
t'has anat.

Que puc demanar,
si no tinc res?
Que em queda per fer,
si la vida ja no té sentit?

Vull que em siguis present
entre bardisses i camps llaurats.
Em rius,
m'ets vaporosa.

Em creia,
que havies anat fins la sorra,
a jugar
enmig de la ratlla
que separa les ones.

Però el teu alé és fa fonedis.
Corro.
Crido.
Mentre les barques
recullen les xarxes.

Em desperto de nou,
amb la pluja que rega
els grisos turons de Frísia.

A les meves mans
el fang negre,
i les teves cendres,
cauen al terra,
amb mi,
amb mi.



El nostre Mar del Nord

Acullo,
aquest sensefi
d'escuma grisa
i de foc tornejat.

Les nostres aigües
(aviat oblidades),
són esquerdes
d'una casa
que ha deixat de ser nova.

Sona
un orgue entristit,
que cus
les teves cendres en el salnitre.

El plor és clar,
com la fredor
d'aquest onatge,
damunt la llosa i el sepulcre
voldria trobar-te de nou

Mil paraules de salvació,
però la meva inútil vida
no ha pogut fer res
per la teva.

Així el temps passi
i més gent vingui aquí
per al darrer adéu,
mentre contemplo
el nostre Mar del Nord.

Per Nely.

Res funciona. Dia Negre - Chen Ruestes

No m'agrada parlar de mí a modus personal, pel simple fet que no en sóc de vanitós (cosa que altres bloggers si que ho fan, fins a extrems delirants, no dic noms), ni ser tant patètic per fer de la meva situació personal, una exposició de quadres. En tot cas, sempre deixo que parli la poesia. Aquí en teniu una petita mostra, d'un poeta que esciu a Relats en català:

Estic errat,
i penjo estols de núvols grisos
amb saltants de mar absent.
Aplaudeixo a John Coltrane
que abona eixarreïda rebava
trencada als dits.

Hi ha paraules per descriure'm a Palafrugell
perdut entre els carrers del polígon industrial.
El dol és a Torres Jonama
on els cotxes van a milers
cap a l'escorxador.

No,
no podré tornar,
on la roba estesa
s'asseca
amb la garbinada salada

Miro cap a Tamariu,
i els roquissers de Mont-ras.
Atzavares mortes
per assenyalar
un dia d'infortuni.

Buit el mar,
buit el vent,
buits mots
vaig repartint.