Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L'Albatros. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L'Albatros. Mostrar tots els missatges

diumenge, 14 de juny del 2009

L'Albatros s'acomiada i marxa cap a l'est. Cap un sol llevant - Jean Robur. Hell or High Water - William Elliot Whitmore
























Amics, bloggers, visitants ocasionals i demés que rondeu per la xarxa i voltants, m'acomiado. Ha sigut una interessant i alliçonadora estada, però ara me'n vaig. Com dirien a Ses Illes no passeu pena, marxar, morir o abandonar no és quelcom d'extraordinari, sinó el que tothom fa. El que és insà és voler-se aferrar-se a les coses costi el que costi, i veure només la pròpia visió i no la de l'altre. Podeu treure els links i qualsevol referència a mi o a la nau, encara hi estarà alguns dies el blog a la xarxa, fins que d'una manera silenciosa, tranquil·la, serena i anònima, tot el contingut d'aquest blog desapareixerà, com desapareixen les olors i les pudors en un dia de tramuntana. Us deso un poema i una cançó d’en William Elliot Whitmore, amb una lletra molt preclara. Gràcies a tots, per tot!


Cap un sol llevant

Suposo que això,
o és la vida o la mort,
o tot alhora

Ara una lleugera brisa
bufa els núvols,
foradats per l'aurora

Torno, torno,
però me'n vaig,
ja ho sabeu

La pell morta
és aliment,
llampega en la humitat

He escalat foses abissals,
ressaques furtives,
chemtrails de cotó de sucre

Una ruta a Centenys,
mercaderia d'en T.M.,
i un homenatge a un gat saltenc

El Telm i la Nora se'n van
pels prats celestials,
gràcies a un televisor i al Pinnacle - Premiere

Hi ha un camí trist
al caire d'un full de carta,
i els mons construïts ara són runa

Sords, Riudellots,
La Barceloneta, Can Serra,
i Sant Julià de Cabrera

Volen olibes
al vall de les fulles,
i Moribund és a la terra de les heures

En Jules Verne, en Rafael Masó, en Fernando Pessoa i en H.M.R.T.L.M.T.C.,
beuen absenta i ratafia,
i miren els bells divans al voltant de la lluna

Dies a Horta de Sant Joan, Foix,
Cee, Carrión de los Condes,
i el Delta de l'Ebre

Us deixo,
no en el llit de mort,
sinó des d'el pont de l'Albatros

Begueu,
i seguiu somiant...

dimecres, 10 de juny del 2009

La nau que ha portat el blog. Albatross - Fleetwood Mac















Us deso una cançó molt adient i en homenatge a la nau que ha portat el blog per la xarxa, aquests darrers dos anys. “Com plàcid és el vol, plàcida és l'anada” - Chen Ruestes.

divendres, 22 de maig del 2009

House At The End Of The World - The Smithereens. Blood and Roses - Boy Elliott y Amigos Imaginarios. The Smithereens s'acomiada de L'Albatros.














Falten encara alguns dies perquè L'Albatros s'acomiadi, però aquí teniu als Smithereens amb una cançó molt adient per fer un adéu-siau i que pertany al darrer àlbum en estudi que va gravar la formació clàssica de la banda de New Jersey:


I com a curiositat, us deixo amb en Boy Elliott y Amigos Imaginarios que té de ser, a falta de més informació, la primera banda a l'estat espanyol que fa una versió de The Smithereens. Perquè en faci un grup de Catalunya suposo que encara tindran de passar mil anys. Que en gaudiu!

dijous, 11 de setembre del 2008

Un parèntesi en l'aturada només per dir-vos que




















Avui, la meva nau fa un any que navega. Salutacions i us veig dintre d'uns dies. Jean Robur.

dimarts, 11 de març del 2008

L'Albatros - Charles Baudelaire

















Sovint, per esbargir-se, els homes d’equipatge
capturen uns albatros, magnes ocells marins,
que, indolents companyons, segueixen el viatge
de la nau que s’esmuny sobre els avencs salins.

Tot just entaforats en la insòlita escena,
aquests reis de l’atzur, maldestres i porucs,
per la coberta es mouen arrossegant amb pena
les seves ales balnques a tall de rems feixucs.

L’alat viatger amb cara tan inepta i adusta!
Tan bell adés i, ara, risible, lleig i moix!
L’un excita el seu bec amb la pipa de fusta,
l’altre un alacaigut imita fent-se el coix!

El Poeta és semblant al rei de les altures,
veí de la tempesta, ni dels arquers fa cas;
exiliat en terra i blanc de les censures,
ses ales de gegant van destorbant-li el pas.