Mercy Street - Peter Gabriel. Tanco el blog per uns dies...

Tanco el blog per uns dies, disculpeu però miraré de concentrar-me totalment en feines pendents de fer. Us deixo de nou amb en Peter amb una canço paradigamatica per a mí, ahir, avui i espero que demà. Salutacions!

Blood of Eden - Peter Gabriel (i Sinead O'Connor). Més enllà del bé i del mal

Si hi ha hagut mai, un músic que ha sabut barrejar diferentes propostes, empequetar-les, triumfar i sortir-ne indemne, aquest és el Peter. Per a mí, algú molt proper i molt llunyà. Molt proper, perquè ell té part de culpa de que un servidor escrigui unes ratlles en aquest blog dels suburbis. I molt llunyà, perquè ha anat molt lluny, i que l'ha fet irrepetible, i que per suposat, està més enllà del bé i del mal.

Moribund The Burgermeister - Peter Gabriel. La primera del primer

Aquesta cançó és la primera del primer album del Peter. De fet és hereva de la seva etapa en que va liderar Genesis. Una historia epica i potser la darrera d'aquesta tematica. En els últims concerts l'ha recuperada, cosa que es d'agrair.

Carousel ( Iron and Wine) - Joe Burton. Dolç acustic

Un altre cop ho clava. El Joe Burton fa una excelent versió de Carousel dels Iron and wine, que sona molt propera a la sonoritat que tenia Genesis quant el Peter Gabriel hi feia de capità.