Si hi ha hagut mai, un músic que ha sabut barrejar diferentes propostes, empequetar-les, triumfar i sortir-ne indemne, aquest és el Peter. Per a mí, algú molt proper i molt llunyà. Molt proper, perquè ell té part de culpa de que un servidor escrigui unes ratlles en aquest blog dels suburbis. I molt llunyà, perquè ha anat molt lluny, i que l'ha fet irrepetible, i que per suposat, està més enllà del bé i del mal.
