És impossible que aquest video-clip s'hagués en l'actualitat, on abunden més els temes més transcendents i la tonteria més kitsch. En els 80 era diferent, es barrejaven molt més el que era còmic i el més profund. I la música d'en Thomas Dolby no deixa de ser més aviat anticomercial, on un marasme de sintetitzadors envaeix tota la cançó. Avui es prefereix anar la horterada més vomitiva i comercial abans de recórrer a experiments que potser eren intranscendents però plasmaven perfectament un temps i una època.
