Els Bunnymen, banda icona dels 80 i que apart de desercions i pèrdua d'algun membre, han fet el que és la ruïna de moltes bandes o sigui plantar-se en unes certes coordenades, peti qui peti. El que és extraordinari és que apart d'aconseguir congelar el temps i les cançons, n'han sortit indemnes i amb un cert èxit, això si, a les illes britàniques.
En són curioses les revingudes de la música popular. A mitjans dels anys 80 i amb una pel·lícula que es deia "Absolute Beginners" com a catalitzador, varen sorgir a la Gran Bretanya una pila de grups que reivindicaven el soul dels 60: The Style Council, Simple Red, Carmel, Housemartins, Swing Out Sister i un llarg etcètera. Y que actualment alguns cantants en són hereus/hereves, com l'Amy Winehouse o la Duffy. Els Curiosity tingueren una curta carrera, però ens deixaren videoclips impagables com aquest.
És impossible que aquest video-clip s'hagués en l'actualitat, on abunden més els temes més transcendents i la tonteria més kitsch. En els 80 era diferent, es barrejaven molt més el que era còmic i el més profund. I la música d'en Thomas Dolby no deixa de ser més aviat anticomercial, on un marasme de sintetitzadors envaeix tota la cançó. Avui es prefereix anar la horterada més vomitiva i comercial abans de recórrer a experiments que potser eren intranscendents però plasmaven perfectament un temps i una època.
Definitivament els 80 varen ser la dècada daurada de les "One hit bands" (com diu el seu nom, bandes que triumfaven amb un hit o single) que avui hi eren i demà no. Malauradament poques varen poguer sobreviure el seu propi éxit i moltes han estat condemnades a repetir fins la sacietat el seu hit o correr el perill de que una banda merdosa com El Canto del Loco et destrossi la teva cançó, com varen fer amb aquest inmortal tema.
De vegades sents una cançó a la radio, i no saps ni de qui és, ni com es diu. I postser passen anys, fins que un dia, sota algunes circumstàcies, aconsegueixes descobrir-ho. A mí m'ha passat amb aquesta banda dels anys 80.
Per comprendre algunes coses, necesites viure-les, o sigui, que quant es descontextualitzen queden com fets incomprensibles o estranys, com aquest éxit dels anys 80.
De les fondaries dels anys 80', us presento aquesta cançó de la Maria Cinta, prou coneguda per la gent de la meva generació, que no havia prest part de tota la moguda dels cantautors dels anys 70 i 60. Com molta música facturada a Catalunya, i que no estava en l'orbita del rock i del pop, la música de la Maria Cinta mira cap a l'altre banda de l'Atlantic, en concret a la musica brasilenya i en menor mida, a la cubana. Era lo més in a finals dels 80' i principis dels 90', potser per desmarcar-se de tot el que era la nova onada del rock fet en català. De totes maneres, jo em quedo amb la música, que de tant natural, sembla com si algú ja l'hagues fet abans. Per cert, si em llegeixes Cinta, merci per el teu concert a la Casa de Cultura de Girona, ara farà uns anyets.
La meitat del Talking Heads, o sigui Tina Weymouth i Cris Franz (aka Tom Tom Club) , a principis dels 80' ens varen regalar aquest tema on barrejen tocs africans, musica techno ballatble i rap que tot just començava a caminar.
Tot un classic de la generació crescuda en els anys 80. Amb un dia tant ennuvolat i lletós, millor ens donem una volta per la soleiada Texas a dalt del Ford A 31 "HOT ROD".
Mmmm. Una cançó que per el qui hi eren i n'eren prou conscients tenia de ser un xoc. Malauradament un servidor no els va descobrir fins molt més tard (acaballes dels 80, principis dels 90). Malgrat aixó, conserva tota las seva irresitible força!
Recordo, cap a primers dels 80, veure el trailer de "The Wall". Realment em va impactar i horroritzar, i amb la tendresa dels ultims estertors de l'infancia, jurar-me que no la veuria mai, una peli tant bèstia com aquella. Bé, amb els anys tot es temporitza i la vaig veure. Tothom recorda "Another brick in the wall Part 2", però us poso la tercera part, que és més brutal i corrosiva.
Un minuscul hit dels 80's, on retrata fidelment, una vida mecanitzada i programada. Ja ho saveu: Neixer, estudiar, treballar i morir. I que la màquina no pari!