Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alternatiu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alternatiu. Mostrar tots els missatges

dimarts, 2 de juny del 2009

Soul Meets Body - Dead Cab for Cutie. Esmena per la música entelada



















La música independent es crea i és creada cada dia, per moltes, per milers de bandes amb una qualitat inqüestionable. I que van molt més enllà que la música comercial que es ven en la Mass Media. El que passa és que, com moltes coses en aquesta vida, per trobar, ja no dic, una cançó comercial, sinó una que valgui la pena, has d’escoltar tones i tones de música entelada, o sigui, la creació que fa servir l'autor per expressar el que sap i el que pensa, però que a la resta de mortals ens costa déu i ajuda submergir-nos, i moltes vegades, tirem la tovallola. Aquest és el cas dels Dead Cab for Cutie, banda en què no manca la qualitat, sinó que han fet pocs intents per superar la dicotomia entre el que ells fan i el que podria agradar, i no quedar-se per sempre més encasellats i encotillats en el reducte indie. Malgrat això, aquesta cançó amb una estructura més aviat peculiar, varen trencar amb els seus propis motlles.

dilluns, 25 de maig del 2009

I bet you look good on the dance floor - Arctic Monkeys. Pel bon camí

















Puc estar errat (però no m'importa, a fi de comptes, açò s'acabarà aviat), peró crec que aquesta banda si sap madurar i no fa errades tontes pot arribar molt lluny. I es nota que no són una banda encotillada o plena de complexos. Res d'això. Pulsió rock-pop-indie i tot el que voleu per amanir-ho, l'important és que cadascú vegi si el que està escoltant li transmet alguna cosa. En el cas d'aquesta jove banda i en opinió meva, van a tota màquina i pel bon camí.

divendres, 23 de gener del 2009

Stockholm Syndrome - Yo La Tengo. En James segresta a la resta
























És donen múltiples casos en el Rock, en que el baixista es el motor de la banda. Paul MacCartney, Mike Mills i el mateix James McNew de Yo la Tengo. De fet fins que no arribà ell, la banda seguia un camí erràtic. Aquesta cançó potser és de les millors del seu àlbum del 1997 "I Can Hear the Heart Beating as One". Que en gaudiu!

dilluns, 10 de març del 2008

If Jesus Drove A Motor Home - Jim White. Per molts anys, Jim!


Jim White, o com ser un folk-singer alternatiu, sense fer coses rares, com pintar-se la cara o arrimar-se a algun politic de torn. Nascut el 10 de Març de 1957 ( o sigui, avui fa 51 anys, el mateix dia i el mateix any que en Bin Laden! El propi Jim en fa esment moltes vegades, com per exemple en el video-clip que us poso com a il·lustració: "If Jesus Drove A Motorhome"). Ja ha fet cinc albums. El primer va ser el E.P. "Gimme 5", que està esgotat i no es troba enlloc. Amb "Wrong-Eyed Jesus (The Mysterious Tale of How I Shouted)" (1997) es va fer un lloc en el panorama alternatiu de la mà d'en David Byrne, amo i senyor de Luaka Bop i que li va produir l'album. LI va seguir "No Such Place" (2001), on components de Morcheeba feren una mescla del tema "10 Miles To Go On A 9 Mile Road".
Desprès de gravar aquest album, va fer de fil conductor del documental "Searching For The Wrong- Eyed Jesus" una auténtica road-movie emocional a través del esperit i les contradiccions del sud de EE.UU. de la mà de Cat Power, Handsome Family, David Johansen, Lee Sexton... i per suposat, el propi White.
El seguent disc fou "Drill a Hole in That Substrate and Tell Me What You See" (2004), que és un disc més reposat i madur, tenir una filla té aquestes coses. I el darrer que ha publicat ha sigut "Transnormal Skiperoo" (2007), on ha experimentat i potser s'en resenteix una mica el album, sent el seu disc més irregular, malgrat que té grans cançons com "Crash into the sun", "Jailbird" o "Diamonds to coal".