Avui us recomano uns quants blogs de poesia d'en Francesc Puigcarbó. Perquè és necessària. Perquè malgrat alguns caps grossos, diu molt més que les altres disciplines d'escriptura. Perquè no s'ha de ser rapsoda ni dir els versos de manera afectada o inflamada, ni tant sols recitar-la, amb que ho llegeixi la teva ment n’hi ha prou. Perquè malgrat no entenguis un borrall del que s'escriu, t'omple, t'anima a cercar. Aquí teniu les adreces:
Anoharra
Arrahona
Banderas de Mayo
Per acabar, agrair al Francesc Puigcarbó, que m'ha deixat penjar un poema cada diumenge, desde el novembre fins avui. Gracies Francesc!
2 comentaris:
saps que ha estat un plaer.
Parlem de comiat? o és un a reveure! No fotis.
No ho sé Francesc, dintre uns dies ho sabré. Crec que els meus darrers poemes, en tenen un poc, de to elegíac. Tu saps molt bé, que escriure és fàcil, el que és difícil és que el món es plegui a llegir-ho i ja no dic a publicar-ho. Com deien en una pel·lícula, tots necessitem nous mons i nous objectius. I també el destí et va dient per on t'estàs equivocant i si és bo prendre una altra drecera. I suposo que l'essència de la vida és això, una cerca continua, i en alguns casos, petites culminacions desprès de molt de treball.
Publica un comentari a l'entrada