Poesia, lletres treballades i gens afectades, ni reivindicatives, ni falses, ni venudes. Posada en escena pulcra i artística. Tenir tots els trumfos i no donar en el clau? No hi ha explicació. Potser si que els Relk els hi falta una punta més comercial. Si. Però prefereixo a ells als dinosaures musicals de Catalunya que no tenen on caure morts i no entens com tinguin encara la barra de pujar a un escenari. No dic noms. Ni que en part també s'ho mereixin. Però hi ha coses que clamen al cel, una és tenir certa entitat i mestratge i l'altra, fer un atemptat al públic en forma de bombes d'avorriment. Potser a Catalunya no hem arribat encara, a una massa crítica de grups amb certa entitat alternativa i que encara tinguem d'aguantar anys i panys a bandes mortes-vivents que s'arrosseguen patèticament pel país.
3 comentaris:
Doncs sí, sembla com si encara no puguin creure's que la música cantada en català pugui anar més enllà dels tòpics.
Cert Aniol, si que hi han grups i solistes que mereixen continuar però d'altres, ja es veu on foten mà per seguir emprenyant, malgastant diners de tots i no interesant a ningú. El pitjor són els que en un moment donat tingueren un cop de sort i ja ningú els ha pogut descavalcar. Per aixó veig moltes coses de l'escenari català amb una olor a ranci insoportable.
Sembla que a algú més també li ha vingut de gust parlar del tema:
http://www.utupia.com/blog/musica/el-rock-catala-ha-mort/
:D
Vaja, coincideixo plenament amb els dos.
Publica un comentari a l'entrada