Amics, bloggers, visitants ocasionals i demés que rondeu per la xarxa i voltants, m'acomiado. Ha sigut una interessant i alliçonadora estada, però ara me'n vaig. Com dirien a Ses Illes no passeu pena, marxar, morir o abandonar no és quelcom d'extraordinari, sinó el que tothom fa. El que és insà és voler-se aferrar-se a les coses costi el que costi, i veure només la pròpia visió i no la de l'altre. Podeu treure els links i qualsevol referència a mi o a la nau, encara hi estarà alguns dies el blog a la xarxa, fins que d'una manera silenciosa, tranquil·la, serena i anònima, tot el contingut d'aquest blog desapareixerà, com desapareixen les olors i les pudors en un dia de tramuntana. Us deso un poema i una cançó d’en William Elliot Whitmore, amb una lletra molt preclara. Gràcies a tots, per tot!
Cap un sol llevant
Suposo que això,
o és la vida o la mort,
o tot alhora
Ara una lleugera brisa
bufa els núvols,
foradats per l'aurora
Torno, torno,
però me'n vaig,
ja ho sabeu
La pell morta
és aliment,
llampega en la humitat
He escalat foses abissals,
ressaques furtives,
chemtrails de cotó de sucre
Una ruta a Centenys,
mercaderia d'en T.M.,
i un homenatge a un gat saltenc
El Telm i la Nora se'n van
pels prats celestials,
gràcies a un televisor i al Pinnacle - Premiere
Hi ha un camí trist
al caire d'un full de carta,
i els mons construïts ara són runa
Sords, Riudellots,
La Barceloneta, Can Serra,
i Sant Julià de Cabrera
Volen olibes
al vall de les fulles,
i Moribund és a la terra de les heures
En Jules Verne, en Rafael Masó, en Fernando Pessoa i en H.M.R.T.L.M.T.C.,
beuen absenta i ratafia,
i miren els bells divans al voltant de la lluna
Dies a Horta de Sant Joan, Foix,
Cee, Carrión de los Condes,
i el Delta de l'Ebre
Us deixo,
no en el llit de mort,
sinó des d'el pont de l'Albatros
Begueu,
i seguiu somiant...
